Contra la incoherència alimentària: Marc Talavera despulla els menús escolars
Marc Talavera Roma, doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona i una de les veus més lúcides de l'agroecologia actual, ens convida a una reflexió urgent sobre la realitat del que mengen els nostres fills. Com a fundador del col·lectiu Eixarcolant i coordinador de Singulars, Talavera analitza amb rigor científic la distància que separa el discurs oficial de la pràctica real als menjadors escolars de Catalunya.
En aquest article, l'autor posa el focus en les contradiccions d'un sistema que ven "proximitat" mentre serveix pinya de Costa Rica i tomàquets fora de temporada. A través de dades punyents sobre l'ús de pesticides i l'impacte de les multinacionals, Talavera ens alerta: no és només una qüestió d'etiquetes, sinó de salut pública i de dignitat per a la nostra pagesia. Una crida directa a la coherència per aconseguir que el que és "normal" a taula torni a ser realment bo, sa i d'aquí.
Dijous passat va entrar en vigor el decret que té per objectiu fer més saludables els menús de les escoles. El mateix dia, els pagesos es manifestaven per reclamar que el 100% dels aliments dels menjadors escolars i dels hospitals fossin locals i que un 25% fossin ecològics.
TV3 se’n feia ressò des d’una escola de Cabrils, posant-la com a exemple de bona praxi. Com podeu veure, la cap de cuina explica el menú i tot seguit parla la cap de nutrició de l’empresa que gestiona el menjador d’aquesta i d’un centenar d’escoles més arreu de Catalunya. Explica que ells, per convicció, ja fa temps que treballen en aquesta línia i que, cito textualment, “donen molta visibilitat a l’alimentació saludable, al producte de qualitat, i sobretot que sigui de temporada i de proximitat”. Fins aquí, res a destacar.
La sorpresa arriba quan analitzem el menú: “De primer, crema de verdures; de segon, pit de pollastre a la planxa amb salsa de soja i mel i una guarnició d’amanida (enciam, tomàquet i blat de moro); i de postres, tenim pinya”. Evidentment, la notícia no dona detalls sobre l’origen ni la qualitat dels productes i, per tant, hi ha molta informació no disponible. Llegit en diagonal, pot semblar un menú realment saludable, de temporada i de proximitat, que la cap de nutrició presenta amb orgull.
Segurament estarem d’acord que, amb la quantitat de productes locals i de qualitat disponibles arreu de Catalunya, no és normal que un menú escolar inclogui un percentatge tan elevat de productes que no ho són. Però on segur que coincidirem és que no és normal que posem aquest menú com a exemple d’alimentació saludable, de temporada i de proximitat; i que, a més, ens quedem tan tranquils quan paraules i fets són tan antagònics, començant per l’empresa responsable. No és normal mentir de forma tan flagrant i amb tanta lleugeresa, com si no passés res, com qui es creu les seves pròpies mentides. Però sí que passa.
Tot seguit miro d’analitzar-ho i posar-hi dades agafant la pinya com a exemple.
D’acord amb les dades oficials proporcionades per WITS (World Integrated Trade Solution), el 89% de les pinyes que es consumeixen a Espanya provenen de Costa Rica (9.000 km de distància). Tal com era previsible, les pinyes de l’empresa que gestiona el menjador, Casa Ametller, també provenen de Costa Rica.
Ara que ja sabem l’origen de la pinya consumida al menjador de l’escola de Cabrils, ens fixarem en com ha estat cultivada. Segons l’Atles Global de Justícia Ambiental, el cultiu de la pinya a Costa Rica ha passat de les 5.000 ha l’any 1990 a les 60.000 ha actuals, un increment del 1.100%. A la pràctica, això vol dir que on abans hi havia milers de famílies pageses que es guanyaven la vida cultivant un gran nombre de productes, ara només hi ha la indústria de la pinya, controlada per quatre grans empreses multinacionals (Del Monte, Dole, Fyffes, Grupo Acón), que tenen el 70 % del cultiu i, per tant, del mercat.
Les verdures, el pollastre i l’enciam no sabem si són o no locals. El que és segur és que la salsa de soja no ho és (no es cultiva soja a Catalunya), que el blat de moro tampoc (tot el que cultivem aquí va destinat a l’alimentació animal o a fer farina), que els tomàquets tampoc (perquè a Catalunya els primers es cullen a principis de maig i la notícia és del 16 d’abril), i que la pinya evidentment tampoc.
El següent pas és preguntar-nos si el cultiu de pinya a Costa Rica es duu a terme de forma sostenible, i veure quines són les diferències amb els requisits establerts a Catalunya (i per tant sota la regulació de la Unió Europea). Per fer-ho, ens servirem de les dades oficials de la FAO, que és l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació. Aquestes dades indiquen que, entre el 1990 i el 2023, l’ús de pesticides a la Unió Europea va augmentar un 12 %. Durant el mateix període, l’ús de pesticides a Costa Rica va passar de 1.447 tones a 9.451, la qual cosa significa un increment del 553 %. Cal tenir en compte, a més, que la regulació és diferent i que pesticides prohibits a la Unió Europea encara s’utilitzen a Costa Rica.
I això ens afecta? Sí, per molt lluny que sembli, els pesticides hi són i arriben al nostre cos justament amb allò que mengem. Per confirmar-ho, ens servim de l’estudi publicat per Francesca Castiello i col·laboradors l’any 2023 a la revista Environmental Pollution, on van analitzar la presència de pesticides a l’orina de 1.530 infants d’entre 7 i 11 anys de diferents indrets de l’Estat espanyol. Els resultats mostren que el 90 % dels infants tenen restes de pesticides a l’orina i que el 63 % tenen restes de pesticides prohibits a la Unió Europea, com és el cas del diazinon, prohibit per la seva elevada toxicitat i pels seus efectes cancerígens. Un detall important: si aquestes substàncies van ser detectades a les mostres d’orina, vol dir que els aliments que les contenien havien estat consumits recentment, entre 24 i 48 hores abans, fet que posa en relleu una exposició constant.
Així, podem afirmar que no és normal que es doni pinya de Costa Rica als nostres infants quan els podem donar pomes, peres, taronges, mandarines, nespres o maduixes de proximitat i ecològiques. Però això no és el més greu. El que és absolutament inacceptable és que algú s’atreveixi a posar com a exemple de saludable, de temporada i de proximitat un menú escolar amb pinya de Costa Rica de postres, i quedar-se tan ample i satisfet.
Potser aquesta anormalitat seria menys possible si no passessin altres coses inversemblants com que, en l’acte de presentació —tot just el passat 18 de març— de la nova marca impulsada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per donar forma, coherència i projecció al sistema agroalimentari català (cito textualment del web), l’obsequi per als assistents fos, ni més ni menys, que una rajola de xocolata on deia “IMPLICAT, alimentem el futur de Catalunya”. Sí, no cal que ho dubteu, el cacau, igual que la pinya, no es cultiva a Catalunya, ni a Europa.
Que quedi clar, el problema no és menjar pinya o xocolata. El problema és fer servir la pinya o la xocolata com a exemples de sostenibilitat i proximitat. El problema és dir una cosa i fer tot el contrari. Per tot això, ara més que mai hem de lluitar per canviar aquesta realitat i aconseguir que “lo normal” torni a ser menjar d’aquí, bo i saludable. Perquè podem canviar-ho i sabem com fer-ho, per això som aquí.
