El Govern ignora la petició dels metges per examinar els més de 30.000 titulats estrangers en igualtat de condicions que els d’aquí
La Organització Mèdica Col·legial reclama al Govern d’Espanya la implantació immediata d’una prova d’aptitud clínica per als més de 30.300 facultatius extracomunitaris que han obtingut l’homologació administrativa. Aquesta demanda sorgeix després de detectar-se que el sistema nacional és el més permissiu de la Unió Europea, en validar expedients sense verificar les habilitats tècniques reals davant el pacient, fet que genera un perjudici comparatiu amb els graduats en facultats espanyoles.
L’actual marc normatiu ha permès que, durant l’últim any, el nombre de validacions de títols forans multipliqui per deu les xifres de la dècada passada. Mentre que els estudiants que finalitzen la seva formació en universitats del nostre país han de superar obligatòriament la Valoració Clínica Objectiva i Estructurada (ECOE) per exercir, els professionals procedents de fora de la Unió Europea eludeixen aquest requisit. Aquesta assimetria formativa ha encès les alarmes al sector, que qualifica la situació com un risc potencial per a la qualitat assistencial i la seguretat dels ciutadans.
Tomás Cobo, president de l’OMC, subratlla que no es tracta d’una mesura restrictiva contra la immigració professional, sinó d’un exercici de responsabilitat per garantir estàndards d’excel·lència. En països del voltant com França, Alemanya o el Regne Unit, el reconeixement d’un títol estranger no atorga el dret automàtic a la pràctica mèdica; s’exigeix un examen de competències i, en molts casos, períodes de residència supervisada. En contrast, el model espanyol es limita a un coteig documental als despatxos del Ministeri d’Universitats, obviant l’habilitat pràctica a l’entorn hospitalari.
La Federació d’Associacions Científic Mèdiques d’Espanya (FACME) s’ha sumat a aquesta petició, alertant que la massificació d’homologacions sense filtre tècnic desvirtua el sistema d’especialització. La por resideix en què aquesta via es consolidi com un mecanisme per cobrir vacants en zones de difícil cobertura amb personal que manca de l’especialitat via MIR, precaritzant el mercat laboral sanitari. La proposta busca que la ECOE sigui un pas previ i ineludible a la col·legiació, retornant als organismes professionals el control sobre qui està realment capacitat per tractar la població.
La bretxa formativa entre els facultatius espanyols i els extracomunitaris rau en la disparitat d’estàndards clínics i la durada acadèmica. Mentre que a Espanya el trajecte cap a l’autonomia professional exigeix "entre 11 i 12 anys de formació integral", països com Pakistan, Índia o Egipte operen amb programes de cinc anys.
El càlcul real del trajecte formatiu a Espanya es divideix així:
· Grau en Medicina: 6 anys acadèmics obligatoris.
· Preparació MIR: 1 any (aproximadament, des que s’acaba la carrera al maig/juny fins a l’examen al gener de l’any següent).
· Residència (Especialitat): Entre 4 i 5 anys, depenent de la branca escollida (ex. Medicina de Família són 4 anys; Neurocirurgia o Cardiologia són 5).
El conflicte principal no és només cronològic, sinó avaluatiu: els graduats nacionals han de superar la ECOE —una rigorosa prova d’habilitat amb pacients—, mentre que els títols estrangers accedeixen al sistema mitjançant un tràmit administratiu documental. Aquesta manca de verificació pràctica a Espanya, inusual a l’entorn europeu, genera un greuge comparatiu que compromet l’equitat professional i la seguretat assistencial.
Consideres que la manca d’un examen pràctic a metges estrangers posa en risc la qualitat de la nostra sanitat pública?
Mallorca al dia: l’actualitat a un clic de distància
