Siba: el crit de ràbia que trenca el silenci a les xarxes

No és música per passar l’estona, és un cop de realitat directe al pit. Amb una estètica crua en blanc i negre, SIBA desafia el món amb una pregunta que ja és viral: "Qui series vosaltres sense nosaltres?". Una obra necessària per a qui busca contingut amb ànima i compromís. SIBA canta al colonialisme, a la difícil encaix que tenen a Occident els fills de...de arrels, d’identitat...

Llegeix la seva lletra:

Duna - SIBA

Arranqueu les nostres arrels,

i destruïu les nostres cases.

Criminalitzeu la nostra existència,

i falsifiqueu els nostres orígens.

Separeu els nostres éssers estimats,

i massacreu els nostres fills.

Doneu poc valor a la nostra sang,

i demonitzeu els nostres revolucionaris.

Robeu el nostre coneixement,

i manteniu el nostre poble en la ignorància.

Tortureu les nostres ànimes,

i negueu-nos els nostres drets.

Coloniau els nostres països,

i designeu els nostres governants.

Apropiïu-vos dels nostres béns,

i cremeu els nostres arbres.

Bombardegeu les nostres teulades,

i feu-nos passar per mentiders.

Observeu els nostres dolors,

i menyspreueu la nostra agonia.

Ignoreu les nostres llàgrimes,

i tanqueu els nostres ulls.

Mutilau les nostres cares,

i negueu els nostres sentiments.

Destrueix els nostres somnis,

i cosifiqueu els nostres cossos.

Ofusqueu els nostres cels,

i mateu la nostra pau.

Continuarem mantenint-nos ferms,

i el nostre amor roman en nosaltres.

Però qui series vosaltres sense nosaltres? No series res sense nosaltres. No existiríeu sense nosaltres.