L'impacte invisible dels trastorns infantils en la salut mental dels pares
Investigadors de la Universitat de Barcelona detecten que gairebé la meitat dels menors amb dificultats d’aprenentatge pateix ansietat o agressivitat. L’estudi confirma que les nenes són les més vulnerables davant la manca d’una resposta integral que doni suport també a les famílies desbordades per la càrrega de cures.
Quan un nen té dificultats per parlar, llegir o mantenir l’atenció, el focus sol posar-se en les seves notes escolars. Tanmateix, una investigació publicada a l’Observatori Social de la Fundació La Caixa i liderada per la Universitat de Barcelona (UB) i la UOC, revela que la verdadera batalla és emocional. L’estudi, que analitza prop de 300 famílies, posa xifres a una realitat esfondradora: el 48% dels menors amb trastorns del neurodesenvolupament no té només un problema, sinó que conviu amb diversos a la vegada, com la dislèxia i el TDAH.
Aquesta acumulació d’etiquetes no és només administrativa; és una càrrega psicològica que agreuja la depressió i l’ansietat en els més petits. Les dades mostren que aquests nens presenten un sofriment molt més gran que la resta, manifestant irritabilitat, enrabiades i canvis bruscos d’humor. No és falta de disciplina, sinó una dificultat biològica per regular el que senten.
Una bretxa de gènere que comença a la infància
L’informe destaca una dada alarmant sobre les nenes. Quan elles sofreixen dos o més trastorns, el seu benestar emocional s’esfondra de manera més severa que el dels nens. Sovint, aquest malestar es viu a dintre, en forma de tristesa o pors, cosa que dificulta que els especialistes detectin el problema a temps.
L’esgotament de les mares
A l’estudi, el 88% dels participants van ser mares, cosa que evidencia que la responsabilitat del tractament cau gairebé totalment en les dones. El resultat és un increment crític de l’estrès i la depressió a les famílies, que confessen sentir-se incapaços de mantenir la rutina diària quan apareix el desbordament emocional.
Experts com Mari Aguilera o Ernesto Guerra conclouen que la solució no passa només per tractar el nen a l’aula. És urgent una mirada humana que inclogui els pares a la teràpia. Si la família no té eines per gestionar el seu propi estrès, el progrés del menor s’estanca. La ciència demana ara que les institucions deixin de mirar només l’expedient acadèmic i comencin a cuidar el cor dels llars.
Mallorca al dia: l’actualitat a un clic