El Govern Central condiciona fons extra per a Balears a la limitació dels preus
El Govern d’Espanya ha intensificat la pressió sobre el Govern de les Illes Balears en condicionar l’arribada de finançament addicional per a l’habitatge a la declaració de zones tensionades i l’aplicació de límits en els lloguers. El delegat del Govern a les illes, Alfonso Rodríguez Badal, ha qualificat d’"absolutament necessària i obligatòria" la intervenció del mercat per frenar l’especulació, mentre l’Executiu autonòmic manté la seva negativa rotunda tot considerant que aquestes mesures redueixen l’oferta i encareixen el producte final.
El debat a la Part Forana
Davant d’aquesta cruïlla, la pressió no només arriba des de Madrid, sinó també des dels municipis. A la Part Forana, formacions com Coalició PER MALLORCA a Artà han advertit que aplicar restriccions sense un cens previ del parc immobiliari —distinguint entre habitatges buits, turístics i residencials— és "legislar a cegues". El coordinador de la formació, Ignasi Bosch, sosté que abans de limitar és imprescindible disposar d’una radiografia real per evitar que mesures improvisades acabin agreujant el problema habitacional dels residents.
El pols financer entre administracions
El nou Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030 mobilitzarà un total de 168 milions d’euros a l’arxipèlag durant el proper lustre. D’aquesta quantia, el Govern balear haurà d’assumir el 40%, mentre que l’Estat establirà les directrius de repartiment: un 40% per a promoció d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO), un 30% per a rehabilitació i el 30% restant per a ajudes directes que no fomentin la inflació.
Tanmateix, el conflicte radica a les partides addicionals. Segons el Ministeri d’Habitatge, les comunitats que no intervinguin els preus quedaran excloses de fons extra dissenyats per mitigar el "drama habitacional". Rodríguez Badal assegura que sense límits al lloguer, les ajudes públiques acaben incrementant el benefici del propietari en lloc d’alleujar l’inquilí. Per la seva banda, el director general d’Habitatge, José Francisco Reynés, defensa l’autonomia de les illes per gestionar les seves polítiques sense imposicions externes.
La resposta del sector i el context del mercat
L’Associació Balear d’Agències Immobiliàries (ABINI) ja ha manifestat el seu escepticisme, qualificat la inversió prevista d’"insuficient" davant la magnitud de la crisi. Les dades de mercats on ja s’aplica el límit, com Barcelona, projecten ombres sobre l’eficàcia de la mesura: tot i que el preu nominal ha registrat caigudes mínimes del 0,3%, l’oferta d’immobles disponibles s’ha desplomat, elevant la competència a nivells de 450 interessats per cada pis anunciat. L’ecosistema balear s’enfronta així a una cruïlla on la necessitat de fons estatals xoca amb el risc d’un col·lapse de l’oferta privada.
És viable aplicar una limitació de preus a les Illes Balears sense comptar primer amb un estudi tècnic rigorós sobre l’estat real del parc d’habitatges?
Mallorca al dia: l’actualitat a un clic de distància.
