La revolució de les llars al Marroc que imita l’estil occidental
L'estructura social del Marroc travessa una transformació sense precedents que redueix el concepte de convivència. Les últimes dades de l'Alt Comissionat del Pla (HCP) confirmen que la llar extensa ha donat pas a unitats nuclears més reduïdes, mentre la solteria voluntària i la baixa de la natalitat marquen un punt d'inflexió generacional. La figura del "patriarcat" es dilueix davant d'una feminització del cap de la llar que ja arriba gairebé al 20%, reflectint una autonomia econòmica femenina que xoca amb estructures socials en retrocés.
El mapa social del Marroc el 2026 poc té a veure amb el de fa tres dècades. Segons l’Enquesta Nacional sobre la Família, la mida mitjana dels domicilis ha caigut de manera estrepitosa, situant-se en 3,9 persones davant les 4,6 d’ara fa només deu anys. Aquest fenomen de nuclearització no és només una qüestió d’espai, sinó de mentalitat. La sociòloga marroquina Soumaya Naamane Guessous sosté que estem davant d’una evolució lògica on l’educació i la recerca d’independència han ajornat el matrimoni fins als 27 anys en dones i els 31 en homes.
La dada més disruptiva resideix en les expectatives de vida. El 51,7% dels adults solters actuals no té intenció de passar per l’altar. Aquesta resistència a l’enllaç tradicional té una arrel econòmica profunda: el cost de la vida i el preu de l’or han convertit el ritual nupcial en un luxe inabastable per a molts. A més, la desconfiança en el sistema públic d’ensenyament provoca que les parelles joves decideixin tenir un únic fill o cap, prioritzant la capacitat d’oferir una educació de qualitat que l’Estat no garanteix.
La dona marroquina ha entrat de ple en la modernitat, assumint responsabilitats tradicionalment masculines fins i tot quan no treballa fora de casa. No obstant això, aquest avanç topa amb un mur: la falta d’infraestructures i un model masculí que encara es resisteix a la corresponsabilitat domèstica. La soledat de la dona en la gestió de la llar nuclear, sense la xarxa de suport de la família extensa d’antany, genera una tensió social que urgeix a una remodelació profunda de les polítiques públiques. L’individualisme no és una elecció, sinó el resultat d’un ritme de vida que ja no permet el retorn de la inversió emocional que suposaven els fills en el passat.
