El bloqueig dels Estats Units fractura el comerç mundial en les seves primeres 24 hores
Washington i Teheran mesuren les seves forces a l’Estret d’Ormuz mentre Xina qualifica la maniobra d’irreponsable i Aràbia Saudita exigeix una negociació immediata per evitar el col·lapse energètic.
El desplegament de l’administració de Donald Trump a les costes iranianes ha alterat el tauler geopolític en només un dia d’operacions. Segons el comandament central dels Estats Units (CENTCOM), la vigilància extrema de més de 10.000 efectius i desenes d’embarcacions de guerra ha aconseguit que sis vaixells mercants desistissin de la seva ruta original, retornant a ports perses després de rebre ordres directes de la Marina nord-americana.
Malgrat el ferm control que assegura exercir la Casa Blanca, la intel·ligència britànica i les dades de seguiment marítim van detectar esquerdes al cerclatge. Almenys quatre embarcacions vinculades a la República Islàmica van aconseguir travessar l’Estret d’Ormuz durant la jornada de dimarts. Entre aquests vaixells hi ha dos que provenien directament d’instal·lacions portuàries iranianes, cosa que posa en dubte la impermeabilitat absoluta del bloqueig anunciat pel Pentàgon.
La comunitat internacional ha reaccionat amb una mescla d’hostilitat i cautela. Pequín ha qualificat l’acció de perillosa, mentre que el secretari general de l’ONU, António Guterres, ha recordat que el dret internacional de navegació ha de prevaldre. En paral·lel, l’economia britànica comença a notar l’impacte; les previsions del FMI situen el Regne Unit com la nació avançada més castigada per aquest xoc energètic, cosa que ha provocat que Trump insti Londres a reactivar les extraccions al Mar del Nord amb el seu ja conegut lema de producció massiva de cru.
En l’àmbit diplomàtic, l’escenari és contradictori. Mentre els ambaixadors d’Israel i el Líban conclouen reunions a Washington buscant una pau que neutralitzi la influència de Hezbollah, el president nord-americà ha suggerit que les converses amb Teheran podrien reprendre’s al Pakistan de forma imminent. No obstant això, la milícia libanesa manté la seva ofensiva amb projectils contra assentaments israelites, condicionant qualsevol treva a la fi de la pressió militar de la coalició.
