El negoci del diners i les comissions milmilionàries xoquen contra la dignitat de l’illa tant als punts de venda com a l’aeroport
La Carta de les Nacions Unides i la històrica resolució de l'ONU a l’equador del segle passat urgiren a l’erradicació del colonialisme, impulsant la independència de desenes de nacions a Àfrica i Àsia, com Algèria o Marroc, que trencaren les seves cadenes per recuperar el control del seu destí. Tanmateix, en ple segle XXI, Mallorca s’enfronta a una nova modalitat de submissió. L’illa ja no està supeditada a imperis militars, sinó colonitzada econòmicament per grans corporacions estrangeres. El vergonyós cartell a Son Sant Joan i la gestió centralista d’Aena demostren que les decisions sobre el territori es segueixen prenent lluny dels mallorquins.
L’intent de la banca per activar Bizum Pay als comerços davant el veto de Visa i Mastercard, sumat a la colonització visual de l’aeroport per part de les caixes alemanyes Sparkassen, desvela una mateixa realitat. Les grans corporacions internacionals pensen en l’illa com una colònia a explotar. Operen a Mallorca pensant exclusivament en el seu propi benefici econòmic, pastejant la identitat i sensibilitat de la societat local.
La butxaca del ciutadà i la dignitat del territori pateixen el mateix assetjament. La suspensió indefinida de Bizum Pay a les botigues físiques no és un simple retard per tràmits tècnics. Les multinacionals nord-americanes Visa i Mastercard han bloquejat el sistema perquè es juguen un botí històric. En funcionar de compte a compte, aquesta eina permet que els comerços cobrin a l’instant sense pagar les abusives comissions de intermediació que enriqueixen els gegants de les targetes. És una guerra oberta pel control dels diners diaris als datàfons dels establiments dels pobles i barris de l’illa.
Al mateix temps que les companyies estatunidenques tanquen l’aixeta digital, la banca tradicional centreuropea pren el control de l’entrada física de l’illa de manera insultant. El Grup Financer de les Caixes d’Estalvis Alemanyes ha instal·lat una lona publicitària gegant a l’interior de Son Sant Joan per assegurar que els turistes alemanys continuïn fent servir les seves targetes de dèbit i crèdit habituals als negocis mallorquins sota el polèmic lema que allò que passa a l’illa es paga a l’illa, utilitzant el terme despectiu lligat al turisme de borratxera.
La reacció institucional i econòmica de l’illa posa de manifest que l’abús ha colmat la paciència local. El Govern autonòmic, malgrat haver votat el PP aquesta setmana en contra de la cogestió dels aeroports a Madrid, ha exigit una rectificació immediata a Aena i la revisió de tots els contractes publicitaris de la terminal per aturar aquesta colonització comercial, i la patronal hotelera també ha aixecat la veu. Tot i que la matriu germànica ja ha demanat disculpes al·legant que no volien ferir susceptibilitats i estudia retirar l’anunci, el mal moral ja està fet. Ambdues situacions demostren que, ja sigui mitjançant el control tecnològic dels pagaments o mitjançant el màrqueting agressiu als mostradors d’arribada, les multinacionals financeres veuen la comunitat autònoma com un simple tauler de joc per esprémer transaccions.
La necessitat de comptar amb un autogovern polític i financer sòlid esdevé vital per blindar Mallorca davant els interessos de les corporacions globals. Sense eines de control fiscal i regulador pròpies, les institucions locals queden desarmades, reduïdes a simples espectadors que només poden protestar quan una multinacional passa per damunt la seva identitat a l’aeroport o ofega els seus comerciants amb comissions abusives. La sobirania no és un concepte abstracte; és la capacitat real de decidir sobre els espais públics i de protegir el teixit econòmic local. Només un poder autonòmic amb competències fermes pot fer front al rodolí dels gegants estrangers.
Les claus per al teu negoci i el teu dia a dia
💸 Canvi principal Què hi ha darrere d’aquest doble front de les multinacionals?
Les marques de targetes congelen el mètode de pagament local per no perdre el seu percentatge de guanys a les botigues, mentre la banca germànica utilitza publicitat ofensiva per retenir el negoci dels seus clients a l’illa.
👥 Sujets afectats Com repercuteix aquesta situació al carrer?
Els petits empresaris i autònoms continuen atrapats en els costos dels datàfons tradicionals, mentre la ciutadania contempla com els espais públics es supediten a l’interès de les entitats estrangeres.
🛠️ Acció pràctica Quines alternatives li queden al consumidor?
L’usuari haurà de continuar fent servir les targetes habituals o els diners en efectiu als comerços locals a l’espera que la banca europea aconsegueixi desplegar les seves pròpies eines independents.
Mallorca al dia: l’actualitat a un clic de distància
