CRISI MIGRATÒRIA A LES ILLES

El Govern calcula en 80 els menors que el Govern central intentarà enviar a les illes des de Ceuta

Mentre Madrid fa números amb la massificació de Ceuta i els seus 3.000 menors en situació de desamparament, pretén enviar a Balears un nou cupo de gairebé 80 nens per la via ràpida; una imposició insostenible per a unes illes que ja fan aigües per totes bandes gràcies al degoteig incessant i silenciós de pateres procedents d'Algèria.

Ceuta, menores
Ceuta, menors

La situació límit que es viu a Ceuta, amb una pressió migratòria que frega els 3.000 menors sols i sense recursos, torna a posar contra les cordes la política balear. Si el Govern central aplica el seu pla d'emergència sobre aquesta xifra, a Balears li tocarà assumir per la via ràpida a entre 76 i 80 menors en els pròxims mesos.

 

El xoc institucional està garantit en un arxipèlag que ja té la seva pròpia xarxa de protecció sota mínims. La imposició d’aquests quotes amenaça de desfermar una crisi d’ordre principal a Palma.


 

Els números de l’Estat i el pes balear

Tot aquest ball de xifres es sustenta en els càlculs del Ministeri de Joventut i Infància. Amb l’última actualització, l’Estat va fixar per a les illes una capacitat de 434 places dins d’un sistema espanyol que frega les 17.000.

 

Això significa que a Balears li toca un pes del 2,54% en qualsevol repartiment obligatori. Si apliquem aquest percentatge als 3.000 menors col·lapsats a Ceuta, el compte és clar: ens toquen prop d’una vuitantena de menors més.


 

Et pot interessar:

 

Guerra oberta als tribunals

Per al Govern, aquests números no són una estadística freda, sinó el detonant definitiu. L’Executiu autonòmic acaba de donar llum verda a un recurs davant del Tribunal Suprem per tombar el decret que els imposa aquestes 434 places.

Representants de les CCAA de Ceuta i Balears durant la Conferència Sectorial de Joventut i Infància.
Representants de les CCAA de Ceuta i Balears durant la Conferència Sectorial de Joventut i Infància.

Des de Palma denuncien que s’actua amb opacitat i sense un sol euro extra de finançament real. Els centres de menors de les illes ja no donen a l’abast amb els que arriben de forma constant en patera a Mallorca i Eivissa, per la qual cosa acceptar més quotes des de fora es veu com la punyalada definitiva al sistema.

 

Veus just que es reparteixin més menors per les comunitats o creus que el Govern fa bé plantant-se al Suprem? Explica’ns què penses als comentaris o debateu amb nosaltres als perfils de Facebook i Instagram de Mallorca al Día.

Portada