Un mur flotant a Ceuta? El polèmic pla d’Espanya per frenar els passos al Tarajal

Es pot posar un fre físic enmig de l’oceà? A la platja del Tarajal (Ceuta) acaben d’instal·lar un mur flotant d’un mig quilòmetre per intentar aturar els passos nedant. Una maniobra de la Guàrdia Civil, la Armada Espanyola i Salvament Marítim que segueix la petjada d’altres fronteres del planeta.

La gran novetat és una barrera pneumàtica de 500 metres reforçada amb boies navals davant la costa amb el Marroc. Però la idea no és única: al Riu Gran, Texas va col·locar enormes boies giratòries amb serres circulars dissenyades per relliscar i impedir que ningú s’hi agafi. Per la seva banda, Grècia va desplegar al Mar Egeu xarxes flotants d’alta resistència amb la funció d’enganxar i frenar les hèlixs de les llanxes.

💡 La curiositat tècnica: Com funciona realment?

Aquestes barreres actuen com un fre de mà (retardador del temps). No són murs infranquejables; la seva funció real és restar velocitat al nedador perquè les càmeres tèrmic del SIVE detectin l’intent i les patrulleres ràpides intervinguin abans que es toqui terra.

Pros i contres sobre la taula

• A favor (Control tàctic): Guanyar minuts és guanyar control. Evita l’arribada directa a la vora i dóna marge de reacció als bussejadors del GEAS.
• En contra (Física i perill): L’aigua no és plana. Nedadors amb aletes poden bussejar per sota de la barrera. A més, genera un efecte embut: el flux no desapareix, simplement es desvia mar endins per zones més profundes i perilloses.

Seguretat mediambiental: La barrera posa en perill la vida marina del Tarajal. Els seus pesats ancoratges aixafen les algues del fons i les seves cordes poden enganxar tortugues i ocells. A més, el sol i les onades la desgasten alliberant microplàstics tòxics, mentre l’estructura atrapa deixalles flotants i tapona la llum del sol que les plantes marines necessiten per respirar.

Seguretat intel·ligent o un pegat davant la força del mar? El debat està servit.