TRANCE SANGRIENT A L'ÍNDIA

El ritual del Pothuraju desencadena la fúria global per la seva crueltat extrema

La festivitat de Bonalu a la regió de Telangana projecta imatges que han paralitzat les xarxes socials per la violència de les seves tradicions ancestrals. Un home, identificat com la figura mística del Pothuraju, ha estat filmat mentre sacrifica un ocell amb les seves pròpies dents en un estat de trànsit profund. El vídeo, que acumula milions de reproduccions, mostra l’individu cobert per una densa capa de vermelló vermell i adornat amb flors, actuant com el guardià de la deessa Mahakali. Aquesta pràctica, anomenada Gavu, busca segons la creença local allunyar els mals auguris i protegir la comunitat d’epidèmies, encara que la brutalitat de l’execució ha reobert el debat internacional sobre els límits de la llibertat religiosa i el benestar animal. 

"Ni el dolor ni la lògica aturen el Pothuraju: descobreix per què aquest home cobert de sang artificial és la figura més temuda i venerada de l’Índia avui. Tens el vídeo complet i l’origen del trànsit en l’enllaç :"

https://youtube.com/shorts/2LgLDvgTMG8?si=9C3CQclcbUPlzr4L

Pothuraju,
Pothuraju,

La tradició s’imposa a la lògica moderna al cor d’Hyderabad. Durant les celebracions del Bonalu, la figura del Pothuraju emergeix no com un simple devot, sinó com la encarnació del germà de la deïtat. La multitud, amuntegada amb dispositius mòbils a la mà, presencia un acte que per a la sensibilitat urbana resulta insofrible. El subjecte, espolejat pel ritme frenètic dels tambors locals, arrabassa la vida d’animals domèstics utilitzant només la seva mandíbula.

Bonalu Festival
Bonalu Festival

Mitjans locals de la zona confirmen que aquest ritual de sang és una ofrena directa per calmar la set dels esperits. El Pothuraju, en el seu paper de protector, absorbeix la negativitat de l’entorn a través d’aquest sacrifici físic. L’impacte visual és demolidor: el contrast del vermell químic sobre la pell amb el plomatge blanc de les aus genera una estampa que sembla extreta d’un altre segle.

Malgrat la pressió de diversos col·lectius que exigeixen la substitució d’éssers vius per carbasses o llimones —mesura ja adoptada en certs nuclis urbans—, les zones rurals mantenen el rite intacte. La policia local supervisa els esdeveniments per evitar disturbis davant la massa de fidels que consideren el protagonista un canal diví. La controvèrsia està servida: és folklore sagrat o crueltat injustificable sota el focus del segle XXI?

Portada