El professorat de les Illes exigeix protecció davant l’escalada d’agressions i el senyalament polític
La comunitat educativa de Mallorca fa front a una espiral de violència que ha culminat amb una brutal agressió homòfoba a un docent a Andratx. Mentre el sindicat STEI denuncia que el discurs de l’extrema dreta situa els docents en una "diana", les dades de seguretat escolar confirmen un escenari crític: 130 intervencions policials per atacs greus contra professors en l’últim any.
La convivència als centres educatius de les Illes ha aconseguit un punt de no retorn. La recent agressió a l’IES Baltasar Porcel d’Andratx, on un grup de menors —set d’ells ja identificats per la Guàrdia Civil— va assetjar i denigrar un professor amb insults homòfobs, no és un fet aïllat, sinó el símptoma d’una hostilitat creixent que ja es trasllada de les xarxes socials als passadissos.
El sindicat STEI Intersindical ha alçat la veu per condemnar el que defineix com una campanya d’assetjament i tomb contra el professorat. Segons l’organització, el senyalament públic de docents per les seves decisions pedagògiques o de gestió està alimentant un clima d’odi que els alumnes acaben executant. El sindicat considera "intolerable" que es mantingui aquesta estratègia de denúncia constant que busca el linxament públic d’aquells que dirigeixen els centres.
Un balanç d’agressions alarmant
Les dades dels policies tutors de 2025 revelen la magnitud de la tragèdia: 130 incidents d’extrema gravetat on els alumnes es van enfrontar directament als seus professors. En el cas específic d’Andratx, la investigació apunta que la difusió d’imatges i el discurs d’odi en entorns digitals foren el catalitzador de l’agressió.
Des del sector educatiu es reclama a la Conselleria i als grups parlamentaris que cessin en la utilització de l’educació com a camp de batalla ideològica. Adverteixen que, mentre el debat polític s’enverina, són els docents qui queden exposats a la violència en primera línia, exigint que es blindi d’una vegada per totes la seguretat i l’autoritat a les aules balears.
Aquest escenari hostil ha disparat les alarmes sanitàries entre el col·lectiu docent. La pressió constant, les burles constants i les agressions físiques han derivat en un augment històric de les baixes per estrès i ansietat. La salut mental dels professors mallorquins es trenca davant d’un entorn laboral on la inseguretat és la norma, provocant un absentisme forçat que amenaça l’estabilitat del sistema educatiu.
L’erosió de l’autoritat i la profunda crisi de valors actual han transformat els serveis públics en escenaris de conflicte. Les agressions a docents i sanitaris no són incidents aïllats, sinó el símptoma d’una societat que ha perdut el respecte institucional, deixant els professionals desprotegits davant la violència.
