De la crisi a la frontera al debat sobre la sobirania: l’anàlisi del periodisme marroquí sobre Ceuta
De la crisi a la frontera al debat sobre la sobirania: l’anàlisi del periodisme marroquí sobre Ceuta
En un nou episodi de tensió migratòria a la frontera nord d’Àfrica, els recents esdeveniments succeïts a la badia de Fnideq (Castillejos) i Ceuta han tornat a sacsejar les relacions hispano-marroquines. Després de la resolució del Tribunal Suprem espanyol sobre les devolucions en calent en l’àmbit marítim, milers de joves intenten creuar nedant la separació fronterera, desencadenant un desplegament de contenció i repatriació ràpida entre Rabat i Madrid.
A continuació, publiquem íntegrament la tribuna d’opinió signada pel periodista Tarik Qattab, apareguda originalment al mitjà digital marroquí Le360. En aquest text, l’autor exposa la visió que es sosté des de sectors influents del país veí: una perspectiva que vincula directament la pressió migratòria amb l’estatus històric i geopolític de Ceuta i Melilla, qualificant la presència espanyola com una «anomalía territorial» la restitució de la qual consideren inevitable a llarg termini.
La tensió acumulada al litoral de Fnideq es va decantar abruptament cap al caos. Després de diverses jornades marcades per una multiplicació dels intents d’infiltració, la crisi va arribar al seu paroxisme el dimecres 29 i aquest dijous 30 de juliol de 2026. Milers de joves candidats a l’emigració clandestina es van llançar al mar per arribar a Ceuta nedant. Al terreny, les forces de seguretat, fortament requerides per bloquejar aquests fluxos massius, van ser directament objectiu dels atacs. Davant grups extremadament determinats i violents, la pressió es va tornar gairebé incontrolable.
A l’origen d’aquesta concentració sobtada, una consigna difosa a les xarxes socials i mitjançant el boca a boca es va propagar com la pólvora. En qüestió d’hores, el missatge va convèncer centenars de persones de convergir cap a Fnideq, el punt de reunió més proper a Ceuta, de la qual només la separa una simple tanca metàl·lica i un espigó marítim.
Segons les nostres fonts, els migrants congregats són en un 60% nacionals algerians, atrinxerats a la regió a l’espera de la més mínima escletxa per creuar, i en un 35% nacionals marroquins, principalment joves atrets pels rumors d’impunitat i de regularització immediata. El 5% restant procedeix de l’Àfrica subsahariana.
L’origen de l’efecte crida
Llançar-se a l’aigua nedant des de les platges de Fnideq cap a Ceuta constitueix una empresa extremadament perillosa. La zona està castigada per potents corrents marítimes i fortes onades al llarg de l’espigó. El balanç provisional és tràgic: almenys nou morts confirmats, dels quals els cossos van ser rescatats a Ceuta, una vintena de desapareguts i diversos ferits greus.
Al darrere d’aquest estampat sobtat hi ha una resolució judicial precisa que ha servit de detonant. L’8 de juliol de 2026, la Secció V de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem espanyol va dictar una sentència que va encendre la metxa. A instàncies d’un nacional algerià retornat després d’haver arribat a Ceuta nedant, l’alt tribunal va confirmar la il·legalitat de les devolucions en calent (devolucions immediates) per als migrants que arriben per mar.
En conseqüència, tot migrat interceptat al mar o que arribi nedant ha de ser a partir d’ara sotmès a un procediment administratiu individual d’identificació, cosa que prohibeix la seva expulsió immediata sense un examen previ.
Medialitzada des del 10 de juliol, aquesta decisió va ser distorsionada i explotada per les xarxes de traficants. La informació es va percebre com una senyal: arribar pel mar garantia no ser expulsat en l’acte i oferia una porta d’accés als beneficis d’una ona de regularització en curs a Espanya. La il·lusió va durar poc.
Repatriacions sistemàtiques i accions judicials
Aquest dijous, les autoritats marroquines i espanyoles van coordinar immediatament la seva resposta al més alt nivell per restablir l’ordre. Les persones que han ingressat il·legalment a Ceuta no es beneficiaran de cap regularització. Les mesures acordades inclouen la repatriació sistemàtica de la totalitat dels migrants arribats durant aquest assalt. També es preveuen accions judicials. Els individus detinguts seran ingressats a presó preventiva, posats a disposició de la justícia i condemnats a penes de presó per travessia il·legal i violència contra les forces de l’ordre.
El Ministeri de l’Interior d’Espanya va denunciar la instrumentalització d’una decisió judicial per part de les xarxes de tràfic d’éssers humans. El ministre Fernando Grande-Marlaska, que va anunciar un viatge d’urgència a Ceuta per al divendres, va subratllar la «cooperació exemplar» entre Rabat i Madrid, expressant la seva gratitud a les forces de seguretat marroquines que van frustrar milers d’intents prèviament. Va recordar que, abans d’aquesta crisi, no s’havia registrat cap arribada per mar a Ceuta el 2026 fins al 15 de juliol (enfront de 4 el 2025 i 28 el 2024). «Estem mobilitzant tots els recursos necessaris, treballant amb les autoritats marroquines i internacionals, i preparant les mesures requerides per restablir la normalitat en el menor temps possible», va declarar per la seva banda el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, a la xarxa social X.
Ceuta i Melilla: l’anomalia geogràfica
La gestió de la crisi és immediata, però aquest episodi torna a posar de manifest l’estatut insostenible dels enclavaments ocupats de Ceuta i Melilla. Aquestes dues ciutats representen anomalia geogràfica, política i de seguretat al segle XXI. Com concebre que parcel·les de territori al Marroc continuïn sent reclamades com a espanyoles quan un simple braç de mar les separa de Fnideq (per a Ceuta) i de Nador (per a Melilla)? Un braç de mar que és possible creuar amb aletes i una càmera d’aire? Les forces de seguretat marroquines s’esgoten assegurant-les durant tot l’any. Però, és això raonablement sostenible? Més encara quan, fins i tot per a Espanya, el cost financer, humà i logístic d’aquesta protecció contínua continua pesant molt sobre el pressupost de l’Estat.
La realitat territorial i demogràfica acaba sempre imposant-se. Ceuta, ciutat situada al Marroc, a l’Àfrica, de gran majoria musulmana i dependent del seu entorn marroquí immediat, no pot física i indefinidament seguir sent una ciutat espanyola ancorada a sòl marroquí. Si observem la dinàmica històrica a llarg termini, la presència àrab-musulmana, essencialment marroquina, a Espanya va durar gairebé vuit segles, creant-hi una civilització brillant, una arquitectura duradora i coneixements que van irradiar a tota Europa, abans de desaparèixer de la península perquè no era el seu espai natural. A l’inrevés, què representen aquests enclavaments continentals sinó restes d’una època passada que no irradien res i només generen fricció en matèria de seguretat?
La restitució de Ceuta i Melilla es presenta com una sortida ineludible a llarg termini, sota l’efecte combinat de la geografia, la demografia i el sentit comú. La qüestió ja no és saber si aquests enclavaments es reintegraran en el seu entorn natural, el Marroc, sinó en quant de temps i quants drames humans caldrà lamentar encara d’aquí a llavors.
Per Tarik Qattab
El 30/07/2026 a les 22h09
Text traduït íntegrament de la seva font original, el diari digital marroquí Le360 (Tarik Qattab, 30/07/2026).