Quan el futbol deixa de ser esport i esdevé intolerància
L’esport hauria de ser un dels majors exemples de convivència entre pobles. La passió per uns colors, una bandera o una selecció nacional mai pot justificar l’assetjament, la intolerància o l’odi. Tanmateix, després de la final del Mundial, hem assistit a un fenomen preocupant que mereix una profunda reflexió.
Primer va ser Rosalía i ara Aitana. Dues artistes espanyoles que han vist com part de les xarxes socials s’omplien de missatges de menyspreu, campanyes de boicot i insults simplement per mostrar suport a Espanya. Resulta difícil comprendre que expressar l’afecte cap al propi país pugui convertir-se en motiu d’atacs personals.
El futbol desperta emocions intenses. És lògic que una derrota faci mal i que una victòria se celebri amb entusiasme. Allò que mai no pot acceptar-se és que aquesta frustració desemboqui en una campanya d’assetjament contra persones que no tenen res a veure amb el resultat d’un partit. La rivalitat esportiva acaba quan sona el xiulet final; el respecte ha de romandre sempre.
És especialment preocupant que una part dels missatges més agressius procedissin d’usuaris que s’identificaven amb Argentina. Evidentment, seria profundament injust responsabilitzar tot un país per l’actitud d’una minoria, ja que milions d’argentins condemnen aquest tipus de comportaments i mantenen una històrica relació d’amistat amb Espanya. Però precisament per aquest motiu resulta necessari denunciar amb fermesa aquells que utilitzen l’esport com a excusa per fomentar l’odi i l’enfrontament.
Les xarxes socials no poden convertir-se en un espai on es normalitzi l’insult a qualsevol persona que expressi amb llibertat el seu sentiment nacional. Defensar Espanya, Argentina o qualsevol altra selecció és un dret legítim. Allò que mai no serà legítim és intentar silenciar algú mitjançant campanyes d’assetjament.
Com a President de la Associació Mitjans de Comunicació Digitals, considero que els mitjans de comunicació i les plataformes digitals tenen també una responsabilitat. Han de promoure un debat basat en el respecte, combatre els discursos d’odi i recordar que la llibertat d’expressió mai no pot confondre’s amb la persecució o el linxament públic.
Avui són Rosalía i Aitana. Demà podria ser qualsevol altra persona el «delicte» de la qual sigui sentir-se orgullosa del seu país. Si permetem que el fanatisme substitueixi el respecte, el futbol haurà perdut la seva vertadera essència.
Els Mundials acaben, els campions canvien i les rivalitats esportives passen. Allò que hauria de romandre per sempre és l’educació, la convivència i el respecte mutu entre espanyols, argentins i tots els aficionats del món. Perquè quan l’odi venç l’esport, perdem absolutament tots.
