Melanèsia s’uneix per blindar l’oceà amb la major zona protegida del món
El Pacífic s’encarrega de no esperar més promeses i passa a l’acció. Mentre les grans potències discuteixen el futur del clima, Fiji, Vanuatu i Papua Nova Guinea acaben de segellar un pacte històric: connectar les seves aigües per crear la reserva marina transfronterera més gran del planeta. Sis milions de quilòmetres quadrats blindats contra l’extracció excessiva sota un lema rotund: "Nosaltres li pertanyem a l’oceà".
Per entendre el veritable impacte d’aquest escut ecològic i les tensions que desperta la mineració submarina a la regió, llegim Mong Palatino, reconegut periodista, activista i editor de Global Voices, que analitza com les comunitats de Melanèsia estan liderant la resistència climàtica global.
Papua Nova Guinea, Fiji i Vanuatu han acordat d’ampliar i connectar les seves zones marines protegides, i van ratificar el seu compromís de prioritzar la salut de l’oceà i el medi ambient.
Aquesta iniciativa es va anunciar durant la primera Cimera Oceànica de Melanèsia, celebrada al maig de 2026 a Port Moresby, capital de Papua Nova Guinea. Melanèsia és una subregió del Pacífic.
Les tres nacions del Pacífic van concebre la xarxa de reserves marines anomenada Corredor Oceànic Melanèsic de Reserves per “forjar un front melanèsic unificat de governança oceànica, dedicat a protegir absolutament els nostres fràgils ecosistemes marins, i enfortir el sustenten cultural i econòmic de les nostres comunitats costaneres”.
El Corredor és l’exemple més recent de la resposta del Pacífic a l’enduriment de l’impacte del canvi climàtic. Tot i que al llarg de la seva història la regió ha generat baixes emissions de carboni, pateix les conseqüències extremes de la crisi climàtica, ja que moltes de les seves illes enfronten l’amenaça de l’augment del nivell del mar i la destrucció de la barrera de corall.
Les reserves marines interconnectades cobriran almenys sis milions de quilòmetres quadrats i es preveu que el projecte sigui la zona marina protegida transfronterera més extensa del món.
La zona marina protegida a la zona occidental de Manus, a Papua Nova Guinea, cobriria més de 214.000 quilòmetres quadrats d’oceà dins del mar de Bismarck. Segons el Govern, aquesta zona té gairebé la mida del Regne Unit i representa el 9% de la zona econòmica exclusiva del país.
Vanuatu va anunciar que adjudicarà 70.000 quilòmetres quadrats per al Corredor a la regió marina protegida de Torba, zona de la mida d’Irlanda. És gairebé el 10% de la seva zona econòmica exclusiva.
Fiji es va comprometre a què el 2026, el 15 % de les seves aigües passi a formar part del Corredor, i a què en els pròxims cinc anys aquesta superfície s’estengui.
El primer ministre de Vanuatu, Jotham Napat, va destacar el valor de protegir l’oceà. “No sacrificarem el nostre oceà per salvar-lo. Preferim la protecció sobre l’extracció, i l’extensa memòria dels nostres avantpassats sobre els interessos a curt termini dels altres”, va dir.
El primer ministre de Fiji, Sitiveni Rabuka, els va recordar als líders correligionaris del Pacífic que l’obligació de cuidar els oceans no ha de tenir fronteres.
Enric Sala, explorador resident de National Geographic, va elogiar la inauguració del Corredor i va dir: “Amb aquesta nova i valenta iniciativa, els líders de Melanèsia es comprometen a protegir el 30% d’un dels medis marins més biodiversos i rellevants del planeta”.
Per altra banda, la Xarxa del Pacífic sobre Globalització va donar la benvinguda al Corredor i va instar els líders del Pacífic a plasmar compromisos regionals que considerin suspendre la mineria en aigües profundes en la legislació nacional vinculant, ja que la comunitat del Pacífic es va dividir quan alguns governs van assenyalar que permetrien l’exploració i la extracció de minerals en aigües profundes, malgrat el possible cost mediambiental desastrós.
Un altre moment destacat de la Cimera Oceànica Melanèsia va ser quan simbòlicament es va posar un “missatge dins d’una ampolla”, que incloïa el compromís de la gent del Pacífic. Aquest és un extracte del missatge:
“Als tecnòcrates que hi ha per aquí, a vosaltres que precipitadament voleu treure rèdits de la generació actual i malbaratar les possibilitats de la generació juvenil moana.
Junts ens mantenim ferms, no només com a nacions, sinó també com a guardians.
Som guardians d’un oceà compartit que alimenta el nostre poble, transporta les nostres històries i connecta cada illa per tot el nostre Oceà Pacífic.
L’oceà no ens pertany. Nosaltres pertanyem a l’oceà.
Un poble. Un oceà. Un futur. Wansolwara (nota editorial: expressió en tok pisin, una de les llengües de Papua Nova Guinea i les illes Salomó, que significa literalment «un sol mar» o «una sola aigua salada».
Les nacions melanèsies han acordat tornar a reunir-se en dos anys en una altra cimera per revisar i ampliar els seus compromisos per protegir l’oceà.
💡 Sobre aquest article: Aquesta anàlisi va ser escrita originalment per Mong Palatino i traduïda per Débora Reynoso per a Global Voices (pots llegir l’article original aquí: Melanesian nations vow to connect and expand marine protected areas · Global Voices). Aquesta publicació forma part de la sèrie especial "Crisi globals, solucions locals", un espai dedicat a rescatar casos d’èxit i relats de resistència climàtica liderats per comunitats de països en desenvolupament.
Traduït (Espanyol) per Débora Reynoso