El Govern reconeixerà l’estrès i la fatiga mental com a danys directes de la feina
La normativa, fruit d’un pacte amb els agents socials signat el febrer passat, introdueix canvis profunds en la vigilància sanitària. Per primera vegada, els danys derivats de la feina inclouran oficialment afectacions en els àmbits cognitiu, emocional, conductual o social. Això implica que patologies com l’estrès crònic o l’esgotament mental ja no requeriran un calvari judicial per ser vinculades a l’exercici professional.
Vigilància obligatòria i noves amenaces
La llei imposa a les companyies el deure de garantir una vigilància de la salut que comprengui tant el pla físic com el psíquic. Els reconeixements mèdics, tot i mantenir la seva voluntarietat general, hauran d’adaptar-se per detectar l’impacte de la càrrega mental i els ritmes laborals asfixiants.
A més, el text s’anticipa als desafiaments del segle XXI incorporant:
• Riscos Tecnològics: Es vigilarem l’assetjament exercit a través d’algoritmes o intel·ligència artificial, així com el dret a la desconnexió digital.
• Canvi Climàtic: Les empreses hauran de planificar protocols específics davant fenòmens meteorològics extrems i catàstrofes naturals.
• Perspectiva de Gènere i Edat: La prevenció haurà de considerar si les diferències biològiques o l’etapa vital de la persona treballadora generen una exposició desigual al perill.
Protecció després de baixes prolongades
Una de les novetats més rellevants és la creació de procediments de retorn. Després d’una absència per salut superior a sis mesos, l’empresa estarà obligada a adaptar el lloc de treball i actualitzar la formació preventiva de l’empleat per assegurar una reincorporació sense riscos.
