Topada frontal per l’esquerra: l’‘huracà’ Rufián desferma el desconcert a Més per Mallorca per l’ús del burca
Gabriel Rufián ha dinamiat el discurs de l’esquerra perifèrica amb unes declaracions incendiàries que han deixat Més per Mallorca en una posició compromesa. Mentre el líder d’ERC qualifica el burka de "salvatjada" i exigeix una esquerra laica valenta que no invisibilitzi les dones, a les Illes el discurs es fragmenta. La tensió creix als ajuntaments i al Parlament, on la coherència ideològica del pactisme d’esquerres sembla penjar d’un fil davant la pressió social i política per la prohibició del vel integral.
L’esquerra espanyola i mallorquina viu un moment de fractura interna sense precedents. Gabriel Rufián, habitual aliat estratègic de la formació ecosobiranista, ha llançat un dard directe al cor del debat feminista i laicista: "El burca és una salvatjada. Si som esquerra laica de veritat, no podem permetre que s’invisibilitzi les dones". Aquestes paraules, carregades d’un rigorisme republicà, han caigut com una bomba a les illes, on la postura de Més per Mallorca és molt més ambigua i, per a molts, desconcertant.
El líder de Més, Lluís Apesteguia, ha intentat esquivar el tràngol carregant contra el PP i Vox, acusant-los de protagonitzar un "pols" de radicalisme. Tanmateix, el silenci —o la tibiesa— davant la contundència de Rufián evidencia una esquerda profunda. Com pot ser que l'"esquerra laica" que pregona Rufián sigui tan distinta a la que defensa Més a institucions com l’Ajuntament de Manacor?
A Manacor, el plenari municipal va rebutjar recentment la prohibició del vel integral en espais públics. Aquesta decisió ha generat un clima d’indignació i perplexitat entre la ciutadania que no entén per què els socis naturals d’ERC a Balears voten en sentit contrari a la "liberació de la dona" que reclama el portaveu català. La sensació de desconcert és total: mentre Rufián apel·la als valors universals de la Il·lustració i el feminisme de classe, Més per Mallorca s’enreda en debats sobre la "estigmatització", deixant una porta oberta a una pràctica que el mateix Rufián titlla de "barbaritat".
Fonts properes a la formació ecosobiranista admeten, sota anonimat, que l'"efecte Rufián" ha fet mal. Les bases es pregunten si s’ha perdut el nord laic en favor d’un multiculturalisme que acaba essent còmplice de l’opressió. El contrast és flagrant: a Madrid es demana fermesa; a Mallorca, es practica el funambulisme polític. És el burca una elecció personal o una presó de tela? L’esquerra mallorquina, avui més que mai, sembla no tenir una resposta única, mentre l’espectre de la indefinició ideològica recorre els passadissos del Parlament.
Aquest panorama de contradiccions internes ha deixat un flanc obert que altres formacions estan aprofitant per marcar un perfil propi, nítid i sense complexos. El posicionament estratègic de Coalició Per Mallorca, alineat amb la corrent de Junts sota el lema "Ni burca ni Vox", ha impactat directament en la línia de flotació de la militància de Més per Mallorca. Aquest discurs, que rebutja frontalment tant l’integrisme religiós com el radicalisme de l’ultradreta, ha calat profundament en un sector de les bases ecosobiranistes que es sent orfe d’una defensa ferma dels valors occidentals i el laïcisme. El desconcert és tal que molts militants miren ara amb interès una proposta que promet ordre, identitat i llibertat sense les lligadures d’un multiculturalisme que, a la llum de les paraules de Rufián i els fets de Manacor, sembla haver sumit Més en una paràlisi ideològica irreversible.
