Marga Prohens canvia hamaques i para-sols per escons
El Govern balear ha destituït de forma fulminant la directora general de Costes, Maria Joaquina "Xima" Ferrer, cedint davant l’enorme pressió de la patronal turística a Formentera. La Ferrer va caure després de defensar amb ungles i dents els llimites ambientals i el compliment estricte de la llei per "despantar" les platges, enfrontant-se a un PP que va prioritzar frenar un forat econòmic d’1,6 milions d’euros i blindar un escó vital per a la legislatura.
Resistència a Costes: La cap de la legalitat cau fulminada per la pressió del sector turístic
Maria Joaquina "Xima" Ferrer, fins ara directora general de Costes a Balears, ha estat destituïda de forma fulminant. Tanmateix, els passadissos de la Conselleria del Mar revelen una història de resistència: Ferrer ha caigut després de defensar amb ungles i dents el compliment estricte de la llei enfront de les intenses pressions del sector turístic i del seu propi partit, el PP.
Com a funcionària experta en dret administratiu, Ferrer es va negar en rodó a signar excepcions "a la carta" a Formentera. La seva postura es basava en el recent traspàs de les competències de Costes a Balears, fet que obligava el Govern a aplicar les normes sense marge per a el favoritisme. Ferrer va aplicar a peu junt el pla de protecció del Parc Natural de Ses Salines, que exigeix per llei reduir el nombre d’elements a la sorra (el que tècnicament es diu "desponjar" les platges) per evitar que la massificació destrueixi un ecosistema tan fràgil.
Per a ella, a més, existia una contradicció evident: Formentera es promociona al món com un destí natural i exclusiu, un model que considerava totalment incompatible amb massificar la sorra omplint-la de línies interminables de gandules i para-sols.
Saltarse els límits normatius per beneficiar alguns negocis era una línia vermella infranquejable. Tenia clar que el domini públic no es pot repartir "a dit". Estava convençuda que si cedís, incorreria en prevaricació (signar una resolució injusta a consciència) i fins i tot en malversació. La jurisprudència penal adverteix que desviar l’ús d’un bé que és de tots per al lucre i explotació exclusiva d’una empresa privada és un desposseïment del patrimoni públic. "No ho faré", va arribar a plantar cara als seus superiors.
Aquesta fermesa jurídica va xocar de ple amb els interessos econòmics en plena temporada alta. L’aplicació rigorosa de la llei va suposar la retirada de 681 gandules i 339 para-sols a les platges més famoses de l’illa, provocant que els hotelers i concessionaris perdessin més de 1,6 milions d’euros en ingressos directes.
El veritable pànic polític va arribar quan els turoperadors internacionals van amenaçar de desviar els clients VIP cap a altres destinacions si no se’ls garantia aquests serveis de luxe. Davant del forat econòmic i la por a perdre un escons vital a Formentera —on el PP competeix sota la marca Sa Unió—, la patronal turística va activar tota la seva maquinària de pressió sobre el Govern de Marga Prohens. Finalment, la balança es va decantar del costat dels diners i l’Executiu va fulminar Ferrer utilitzant l’excusa oficial de la seva "mala gestió".
