RECLAMACIÓ HISTÒRICA

Els funcionaris estatals a les Illes Balears cobraran el mateix plus que a Canàries malgrat el rebuig de Vox

Cobrar més a final de mes per compensar el car que és viure en una illa. Aquest és l’objectiu del canvi aprovat al Congrés per frenar la manca de personal estatal a les Illes Balears. Una pujada en les nòmines que variarà en funció de la destinació i la categoria de cada treballador.

Policia nacional 1
Policia nacional 1

 

Les nòmines dels funcionaris estatals a Balears finalment pugen. El Congrés ha aprovat pujar-los el plus de residència per equiparar-lo amb el que es cobra a Canàries, responent a una reclamació històrica del col·lectiu.

La mesura va tirar endavant impulsada pel PSOE i els partits que donen suport al Govern. El PP va optar per abstenir-se per no bloquejar la pujada salarial, mentre que Vox va votar en contra.

Hemicicle del Congrés dels Diputats
Hemicicle del Congrés dels Diputats

A qui afecta i com es nota a la butxaca?

La mesura beneficia a 11.176 funcionaris estatals a l’arxipèlag. Afecta personal de serveis clau amb problemes crònics de vacants pel cost elevat de l’habitatge:

  • Policies nacionals i guàrdies civils.
  • Funcionaris de presons.
  • Personal de l’Administració de Justícia.
  • Inspectors i administratius de l’Agència Tributària.
  • Empleats del SEPE i la Seguretat Social.

L’impacte directe varia segons l’illa i la categoria professional:

  • A Mallorca: L’increment mensual suposarà entre 50 € i 100 € extra. Un administratiu (grup C1) passarà a cobrar 144,61 € al mes de plus (front als 80 € anteriors), i un perfil tècnic A1 assolirà els 214,61 €.
  • A Menorca, Eivissa i Formentera: Per pal·liar la doble i insularitat extrema, les pujades són molt més marcades: oscil·len entre 195 € i 570 € més al mes. A la categoria més baixa (grup AP), el complement puja a 263,12 €, mentre que al grup A1 el plus salta d’uns 127 € a 697,67 € mensuals.

El cost total per a l’Estat

Per a les arques públiques, aquest reajust retributiu implica un desemborsament estimat d’uns 16,3 milions d’euros anuals, una partida pensada per retenir plantilla a les illes i evitar la fugida constant de personal cap a la península.