308 ostatges, lleons i motoristes armats fins a les dents: l’exèrcit de Nigèria colpeja l’imperi del segrest a Kainji
Sota la frondosa coberta vegetal del Parc Nacional del Llac Kainji, més de tres-cents ostatges sobreviuen amuntegats sense saber si l’endemà tornarien a veure la llum. Mentre l’atenció internacional acostuma a centrar-se en les grans crisis geopolítiques, al cor de Nigèria s’ha lliurat en silenci la major operació de rescat en un sol dia de la història recent del país. Un cop mestre de les forces armades que desmantella temporalment la guàrdia del terror, però que alhora obre la capsa de Pandora sobre un negoci de segrestos massius que barreja yihadisme, crim organitzat i cobdícia a l’Àfrica subsahariana.
Més de 300 alliberats a Nigèria: així funciona la major fàbrica de segrestos del món
La notícia ha sacsejat la comunitat internacional: les forces de seguretat de Nigèria han aconseguit rescatar amb vida 308 ostatges en la major operació conjunta realitzada en un sol dia. La intervenció va tenir lloc a l’impenetrable Parc Nacional del Llac Kainji, on els capturats —entre ells 163 supervivents de la matança perpetrada a Woro— malvivien aplegats després de mesos de captiveri.
Imagina una extensió de terreny gegantina, tan gran com tota l’illa de Mallorca i Menorca juntes, on no hi ha carreteres i és gairebé impossible moure’s. El parc combina un laberint de rius amb una vegetació tan densa que és un autèntic mur verd. Qui s’endinsa allà sense conèixer la zona s’enfronta a la desorientació total, a una calor sufocant i a l’assetjament d’animals salvatges com lions, hipopòtams, cocodrils, babuïns i cobres verinoses. Tot aquest mur natural és el que converteix el parc en l’amagatall perfecte per als segrestadors.
Existeix la creença que les víctimes són únicament cristianes, però la realitat demostra el contrari: entre els alliberats hi ha tant cristians com musulmans. En els seus atacs massius, les bandes i cèl·lules gihadistes persegueixen el control territorial i el benefici econòmic, segrestant o executant comunitats senceres sense importar la seva religió.
Darrere d’aquest èxit militar s’amaga una realitat inquietant. El país africà no s’enfronta a un enemic comú, sinó a una xarxa heterogènia on coexisteix el fanatisme de Boko Haram, la disciplina de ISWAP i la cobdícia dels bandits armats. Mentre les faccions gihadistes intenten imposar règims paral·lels, les bandes criminals han convertit el rapt massiu en un negoci tremendament rendible.
Per entendre aquest fenomen cal fixar-se en les seves cridaneres dinàmiques. Els segrestadors irrompen de matinada en columnes de dezenes de motocicletes, sembrant el caos en minuts. A més, lluny de demanar únicament diners en efectiu, exigeixen pagaments insòlits com targetes de recàrrega telefònica per comunicar-se a la selva o bidons de gasolina per mantenir operatives les seves patrulles.
Aquesta hibridació entre crim i terrorisme demostra que la crisi nigeriana s’ha desbordat més enllà de les seves fronteres habituals. El president Bola Ahmed Tinubu celebra l’èxit de l’operatiu, però el vertader desafiament consistirà a desactivar la vasta xarxa d’informants locals que alimenta aquest lucratiu negoci a l’ombra.
