Texas demanda Netflix per espionatge massiu i ús indegut de dades infantils
La Fiscalia General de Texas, amb Ken Paxton al capdavant, ha portat a Netflix davant dels tribunals per rastrejar de manera massiva els seus subscriptors. La demanda sosté que la plataforma va enganyar els usuaris assegurant que no venia la seva informació, mentre recopilava en secret milers de milions d’interaccions, des de quin contingut veiem fins a quant de temps ens aturem en una imatge. L’escrit judicial acusa la companyia d’utilitzar funcions dissenyades per generar addicció, especialment en nens, amb l’únic objectiu d’extreure perfils comercials i vendre’ls a empreses de dades.
Aquest procés judicial colpeja directament la imatge de transparència que Netflix ha cultivat durant anys. Segons l’oficina de Ken Paxton, cada moviment que fem a l'aplicació es converteix en un actiu financer que l’empresa comparteix amb intermediaris per augmentar els seus beneficis. Aquesta pràctica xoca frontalment amb les promeses de Reed Hastings, expresident de la firma, qui va afirmar que el model de la seva empresa era aliè a la vigilància publicitària d’altres grans tecnològiques.
Per la seva banda, Netflix ha rebutjat les acusacions de manera taxativa, qualificat la demanda de "distorsionada" i assegurant que compleix totes les lleis de privacitat. Tanmateix, la justícia de Texas no es conforma amb una explicació: exigeix que esborrin totes les dades obtingudes mitjançant enganys, que s’aturi l’ús de publicitat personalitzada i que la reproducció automàtica (autoplay) es desactivi per defecte a tots els comptes infantils per protegir els més petits.
El conflicte ha encès les alarmes a tot el món. Capçaleres internacionals com The Guardian o Le Monde destaquen que aquest cas forma part d’una ofensiva global contra els algoritmes que manipulen el comportament humà. A Europa, lleis com la DSA ja vigilen de prop aquestes tàctiques addictives. Experts consultats per la BBC assenyalen que, després de les recents derrotes judicials de gegants com Meta o YouTube, Netflix ho tindrà difícil per justificar funcions com el scroll infinit, que busquen mantenir l’usuari "atrapat" a la pantalla.
La demanda de Texas destapa una realitat incòmoda: el preu de "no tenir anuncis" ha estat la nostra pròpia privadesa. Si la justícia demostra que Netflix va usar algorismes addictius per extreure dades de menors, el model de subscripció actual s'enfonsarà. No només pagam amb diners, pagam amb el nostre comportament.
Mallorca al dia: l’actualitat a un clic
