Els auxiliars tècnics de Balears es planten davant el Parlament per recordar la seva precarietat laboral
Mentre el Govern dedica els seus recursos a desmantellar el català del sistema educatiu, un pilar fonamental als centres d’ensenyament lluita per sortir de l’oblit institucional. La mobilització dels Auxiliars Tècnics Educatius (ATE) de les illes arriba aquest dijous a la seu legislativa amb una exigència unànime: dignitat professional. Sota el lema #milloresateja, el col·lectiu reclama el reconeixement del plus de perillositat i la fi de la temporalitat que afecta la qualitat de l’educació inclusiva. Els sindicats CSIF, CCOO, STEI, ANPE, UGT i USO han aparcat les seves diferències per marxar junts en una jornada tenyida de rosa, símbol de la tasca essencial però ignorada que realitzen amb l’alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NEAE).
El conflicte esclata després de mesos de negociacions encallades amb la Conselleria d’Educació, assenyalant un greuge comparatiu en les condicions de contractació, on conviuen plantilles amb sous suspesos durant l’estiu. A més del bloqueig pressupostari per als contractes de 12 mesos, els treballadors denuncien un caos administratiu a les oposicions i una exposició constant a agressions físiques sense protecció ni compensació salarial. La pressió política ha escalat després de la intervenció de l’oposició a la cambra, instaurant el conseller Antoni Vera a transformar les promeses en partides pressupostàries reals per a un sector que sosté el sistema des de l’ombra.
L’espill europeu: com cuiden els seus auxiliars?
Mentre a Balears es lluita pel reconeixement bàsic, el panorama a Europa ofereix models de més estabilitat. A països com Finlàndia o Dinamarca, aquesta figura està integrada plenament a l’equip docent amb contractes anuals i formació superior obligatòria, evitant el limbe estacional. Per contra, a França, els acompanyants (AESH) pateixen una precarietat similar a la balear, cosa que ha generat una onada de protestes a nivell nacional. La gran diferència radica al Regne Unit, on, encara que existeix la temporalitat, els protocols de seguretat són estrictes i el personal compta amb formació tècnica específica per afrontar crisis de conducta, una de les grans reclamacions de perillositat a les illes.
Mallorca al dia: l’actualitat a un clic
