El Correllengua agermanat desborda Palma després de recórrer els territoris de parla catalana
La flama de la llengua desafia el mal temps i els avisos de l’AEMET a Palma i culmina el Correllengua més ambiciós de la història amb una mobilització massiva que exigeix passar de la resistència a la mobilització activa.
PALMA — El centre de Palma s'ha col·lapsat, com en els temps de la crida per la llengua i Bauzà de president, amb una històrica manifestació d'autoestima cultural. Milers de persones han abarrotat la Plaça d'Espanya per rebre la ‘Flama per la Llengua’ del Correllengua Agermanat, en un acte que els organitzadors, OCB i Joves de Mallorca per la Llengua, ja qualifiquen com la major iniciativa en defensa del català de les darreres dècades.
La jornada va començar marcada per la inestabilitat meteorològica. Mentre la “flama” recorria el municipi d’Alcúdia, els núvols van descarregar amb intensitat, però el foc simbòlic no es va apagar. Després d’un periple que ha unit per primera vegada en la història tots els territoris de parla catalana —passant per la Catalunya Nord, el Principat, el País Valencià i la resta de les Illes Balears—, la comitiva va entrar a Palma després de visitar Sa Pobla, Inca, Binissalem i Marratxí, entre altres localitats.
Una mobilització de socarrel jove
La rebuda a la capital va ser multitudinària. Acompanyada per xeremiers, capgrossos i desenes d’entitats civils, la flama va recórrer els carrers Aragó i Sant Miquel fins a desembocar a una plaça on no hi cabia ni un agulla. Josep Buades i Maria Maians, portaveus de Joves de Mallorca per la Llengua, van subratllar des de l’escenari que el Correllengua, nascut el 1995, viu avui una “desena edició” de resistència i vitalitat.
“La nostra llengua ha de ser tan normal a Mallorca com el francès a París o el castellà a Madrid”, van sentenciar els portaveus davant el clam dels assistents.
L’acte no només va tenir un caràcter festiu amb el tradicional ball de bot i les actuacions de Música Nostra i Esclafits i Castanyetes; també hi va haver un fort component polític. Es van reclamar canvis legals urgents, un reforç real de l’educació pública en català i una major implicació institucional per integrar els nouvinguts a través de la llengua pròpia.
Rumb a l’Alguer i Brussel·les
La mobilització de Palma no és el final del camí. A la flama li queden dues parades estratègiques d’alt valor simbòlic i polític:
1. L’Alguer (Sardenya): Per a reafirmar els llaços amb la població de parla catalana en territori italià.
2. Brussel·les: On la delegació exigirà formalment la oficialitat del català a la Unió Europea, una de les grans assignatures pendents del reconeixement lingüístic internacional.
