LA RIGIDESA D’EDUCACIÓ DEIXA FORA DE LES BEQUES MENJADOR CENTENARS DE MENORS A MALLORCA

El menú escolar com a arma de guerra: quan divorciar-se a les Balears condemna el plat dels nens

Si et vols divorciar a les Illes Balears, assegura't que la teva relació amb el teu "ex" sigui idíl·lica o que els vostres sous siguin idèntics. Si no, el menú escolar del teu fill es convertirà en un article de luxe. La burocràcia aquí té un problema d’empatia i les conseqüències, com sempre, les paguen els plats dels nens......

Comedor escolar
Menjador escolar

L’administració a les Illes té un problema d’empatia i les conseqüències, com sempre, les paguen els plats dels nens. A Mallorca, sol·licitar una beca de menjador per a un fill de pares separats s’ha convertit en un esport de risc emocional. Davant la rigidesa de la Conselleria d’Educació, un tràmit que hauria de garantir l’alimentació i la conciliació dels menors es transforma en un càstig sistemàtic a les realitats familiars d’avui.

El sistema està dissenyat per a una postal dels anys vuitanta que ja no existeix. El primer gran mur és la custòdia compartida. Per a Hisenda, després del divorci, cada progenitor és una illa. Però per a Educació, a l’hora de demanar la beca, les rendes dels dos es sumen en un únic bloc. Quin és el resultat? Si un dels dos supera el llindar d’ingressos per un mínim marge, l’ajut es denega. No importa que l’altre progenitor estigui ofegat pel lloguer a Palma i no arribi a fi de mes: l’administració assumeix que els diners de “l’ex” flueixen màgicament per pagar el menú escolar els dies que el nen està amb la part vulnerable.

El segon obstacle és el xantatge de la signatura. Les aplicacions de la Conselleria exigeixen el consentiment explícit d’ambdós tutors per creuar dades fiscals. En divorcis conflictius, la signatura esdevé una arma d’extorsió idònia. Si un dels dos decideix no signar per despecho, deixadesa o desinterès, el sistema informàtic detecta la sol·licitud com a “incompleta” i l’abat. Un veto digital en tota regla.

I després hi ha el límbic dels “pares fantasma”. Progenitors inlocalitzables, que han desaparegut del mapa sense deixar rastre. L’administració exigeix papers que demostrin aquesta absència absoluta, però les denúncies per impagament de pensions o les demandes judicials no són suficients per als funcionaris de torn.

La Conselleria prefereix blindar les seves plantilles d’Excel abans que aplicar el sentit comú. Mentre els despatxos exigeixen signatures impossibles i càlculs irrealistes, les neveres de moltes famílies mallorquines es queden buides a mitjan mes.

Mallorca al dia: l’actualitat a un clic de distància