Balears trenca la tendència estatal amb un creixement rècord de població espanyola

Balears ha protagonitzat un canvi d’orientació estadística que la situa com una excepció en el mapa estatal. Segons l'Estadística Contínua de Població de l’INE, en l’últim any el nombre de ciutadans amb nacionalitat espanyola ha crescut a les illes amb més vigor que el d’estrangers, justament el contrari del que succeeix a la resta d’Espanya, on la població local disminueix. Aquest dinamisme del cens nacional, impulsat pels naixements de descendents d’estrangers ja nacionalitzats i la mobilitat interna, col·loca les illes en un escenari demogràfic inèdit.

Pel que fa a les nacionalitats estrangeres, el flux segueix liderat per ciutadans de Colòmbia, Marroc i Veneçuela, que són els grups que més augmenten en l’últim trimestre. En canvi, s’observa un descens o estancament en les sortides de ciutadans procedents de Xina i Pakistan, reflectint un canvi en la composició de les comunitats residents. Aquesta suma de factors eleva la població total per sobre dels 1,26 milions de persones, una xifra que ja impacta de manera severa en el dia a dia dels ciutadans.

Aquesta densificació poblacional és la causa directa de l’extrema tensió que pateixen les infraestructures de l’arxipèlag. El col·lapse no distingeix nacionalitats: les carreteres es troben saturades, les ràtios escolars als col·legis de Palma i la part forana estan desbordades i la llista d’espera als hospitals segueix creixent davant l’augment de targetes sanitàries. A això s’hi suma un mercat de vivenda totalment bloquejat per la falta d’oferta per abastir la creació de nous domicilis, que ja supera els 19,8 milions a tota Espanya, amb una incidència crítica al territori insular.

Consideres que l’augment constant de població és compatible amb el manteniment d’uns serveis públics de qualitat a les illes?

Mallorca al dia: l’actualitat a un clic de distància