El seixanta per cent dels nous residents a Mallorca podrà votar en només dos anys
La comunitat llatina lidera les regularitzacions per arrelament a l’arxipèlag i accedeix a la via ràpida per obtenir la nacionalitat espanyola. Només un 33 per cent no tenen l’espanyol com a llengua materna
El mapa demogràfic de Mallorca experimenta una transformació sense precedents impulsada pel recent Reglament d’Estrangeria. Els últims indicadors de l’Observatori Permanent de la Immigració confirmen que dues de cada tres persones que legalitzen la seva situació a les illes procedeixen de Llatinoamèrica. Aquesta estadística té un impacte immediat en la realitat de les illes: el Codi Civil atorga a aquests ciutadans un privilegi burocràtic que redueix l’espera per a la nacionalitat de deu anys a només dos de residència legal.
En municipis com Palma, Manacor o Inca, el perfil del nou resident ha mutat. Ja no es tracta d’estades temporals, sinó d’una integració jurídica accelerada. El flux migratori actual, compost majoritàriament per nationals de Colòmbia, Veneçuela i Hondures, utilitza l’arrelament social i familiar com a llençadora. En obtenir el permís de feina inicial, el rellotge cap a la plena ciutadania comença a córrer de seguida, permetent que en el bienni 2027-2028 es produeixi una eclosió de sol·licituds de passaport espanyol a la Delegació del Govern a les Balears.
L’impacte econòmic és tangible en sectors estratègics com l’hostaleria i la construcció de l’illa. Més de 214.000 treballadors a tot l’Estat ja cotitzen després de regularitzar-se, amb una incidència massiva en l’economia balear. Tanmateix, el fenomen transcendeix l’àmbit laboral. En convertir-se en ciutadans, aquests milers de residents adquireixen el dret al sufragi en els comicis autonòmics, fet que alterarà l’equilibri electoral de les illes a curt termini. Les oficines administratives de la Via Alemanya ja reforcen les seves plantilles davant l’embut burocràtic que generarà aquesta conversió massiva de residents en espanyols de ple dret.
