El desbordament de targetes sanitàries dinamita l’atenció mèdica amb esperes d’una setmana a les Balears
Illes Balears ostenta el rècord de pressió assistencial a Espanya mentre el motor de la Atenció Primària claudica sota el pes d'un cens de pacients inabastable. L'augment vertiginós de targetes sanitàries, que ja superen les 1.810 per facultatiu en diverses àrees, ha convertit l'accés al metge de capçalera en una cursa d’obstacles. Amb una demora mitjana de 7,52 dies, l'ADSPIB denuncia un col·lapse estructural que l'IB-Salut intenta invisibilitzar mitjançant la manca de dades oficials.
La commemoració del Dia Mundial de l’Atenció Primària ha funcionat com a detonant perquè l’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de Balears (ADSPIB) destapi una realitat alarmant. Segons l’anàlisi de l’entitat, el 44 % dels ciutadans de les illes espera més d’una setmana per a ser rebut al seu Centre de Salut (CdS). El panorama es torna fosc en les cites presencials: el 78 % de les sol·licituds supera el límit de les 48 hores, una frontera temporal que hauria de ser l’estàndard de qualitat i que avui sembla una utopia.
L’arrel del problema és purament demogràfica i de gestió. Balears suporta la major càrrega d’usuaris per metge de família de tot el país. Els registres de 2024 i 2025 confirmen que zones com Migjorn o Trencadors gestionen volums que freguen les 20.000 targetes sanitàries, una xifra que trenca qualsevol ràtio de seguretat assistencial. Aquest creixement poblacional no ha tingut un reflex en la contractació de personal, deixant els sanitaris davant de quotes inassumibles que deriven en un diagnòstic inevitable: el sistema ja no dóna més de si.
Aquesta opacitat en les xifres de demora de la Primària contrasta amb la publicació diària de les llistes quirúrgiques. Mentre el portal del Servei de Salut amaga aquests temps d’espera, els hospitals pateixen l’efecte rebot, amb urgències saturades per patologies que haurien d’haver-se resolt als ambulatoris. L’ADSPIB exigeix transparència immediata i un pla d’urgència que dotï els centres dels fisioterapeutes, psicòlegs i metges necessaris per a absorbir una demanda que no para d’escalar.
