BALEARS FREGA EL COL·LAPSE LABORAL

El lloguer devora els salaris i obliga milers d’illesos a fer jornada doble

Les Illes Balears registren xifres històriques d'afiliació mentre la precarietat empeny més de 20.000 treballadors al pluriocupació per sobreviure al cost habitacional.

camarero de cafeteria
cambrer de cafeteria

El mercat laboral a l’arxipèlag mostra una cara amable en les estadístiques de la Seguretat Social, amb més de 500.000 cotitzants a les portes de la temporada alta de 2026. Tanmateix, darrere del rècord d’ocupació s’amaga una realitat asfixiant. El desfasament entre el nombre de llocs ocupats i les persones físiques que els desenvolupen revela que milers de ciutadans a les illes necessiten més d’una nòmina per cobrir necessitats bàsiques.

Segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) i els registres d’afiliació de principis d’any, la bretxa entre «ocupacions» i «ocupats» es manté a l’alça. Aquesta anomalia econòmica, lluny de ser una elecció professional, respon a l’escalada imparable del preu de l’habitatge. A Palma, el cost per metre quadrat per al lloguer segueix tensionant la capacitat d’endeutament de les famílies, obligant perfils del sector serveis i autònoms a compatibilitzar diverses activitats de forma simultània.

Restaurante
Restaurant

La patronal CAEB i diversos observatoris econòmics coincideixen que la manca d’habitatge accessible és el principal lastre per a la productivitat. Mentre l’atur administratiu baixa a mínims històrics del 5,4%, la «classe treballadora pobra» emergeix com el nou perfil sociològic de les Illes. Es tracta d’individus amb contracte indefinit que, davant l’enlletgiment de la cistella de la compra i els subministraments, es veuen forçats a buscar una segona font d’ingressos en l’economia submergida o en contractes parcials de cap de setmana.

Aquest fenomen del pluriactivitat és especialment visible en el sector de l’hostaleria i el comerç, on l’estacionalitat permet encadenar jornades maratonianes. La Seguretat Social computa avui més cotitzacions que mai, però la renda disponible per llar a les Balears no creix al mateix ritme, erosionada per un mercat immobiliari que, segons els experts, encara no ha tocat sostre aquest 2026.

Portada