105 pobles exigeixen facturar per cuidar la natura

Els alcaldes de la Espanya verda planten cara al Ministeri: "Ens volen com a decorat temàtic"

Tenir un tresor natural al pati de casa sona idíl·lic, però gestionar-lo sense pressupost és un malson burocràtic. Farts de carregar amb les restriccions de l’ecologisme de moqueta mentre Madrid decideix el seu futur, els 105 municipis integrats a la Xarxa de Parcs Nacionals han decidit plantar-se. La gran batalla pel diner, l’autonomia i la supervivència d’aquests pobles es lliurarà aquest tardor en un escenari històric i deshabitat: l’Arxipèlag de Cabrera.

Presidente AMUPARNA
President AMUPARNA

Protegir el paradís o viure d’ell? Els pobles amb Parcs Nacionals citen la seva batalla en una illa 'quasi' secreta

Vivim obsessionats a blindar la natura, però gairebé ningú es recorda de la gent que dorm tocant-la. Guardar un paradís no paga les factures del supermercat ni arregla les carreteres. Per això, els 105 pobles que carreguen amb el segell de tenir territori dins la Xarxa de Parcs Nacionals han dit prou a la fatuïtat mediambiental i es veuran les cares en un escenari de pel·lícula.

La cita serà aquesta tardor a l'Arxipèlag de Cabrera, motiu de la XXX edició de les jornades anuals de AMUPARNA (l'Associació de Municipis amb Territori en Parcs Nacionals). El president de l’entitat i alcalde de Pampaneira, Àngel Pérez, juntament amb la vicepresidenta Luz Goretti, han tancat els preparatius a Palma amb l’alcalde Jaime Martínez i el regidor Llorenç Bauzà.

Cabrera
Cabrera

La tensió de fons no és petita: mentre als despatxos ministerials de Madrid es debateix el nou Pla Director, el finançament i els grans discursos sobre la conservació i desenvolupament sostenible, les alcaldies locals exigeixen diners reals i reconeixement per no convertir-se en pobles fantasma o en decorats per a turistes.

Saps que...?

L’escenari del cim amaga secrets que gairebé ningú recorda. Cabrera va ser en secret l’escenari on es va estavellar un hidroavió nazi el 1944 en plena Segona Guerra Mundial i, als anys 70, l’illa va estar a un pas d’esclatar: l’Exèrcit pretenia convertir-la en un gran polígon de tir amb aviació i foc real, pla que va aturar la pressió social in extremis. Per si fos poc, els seus fons marins guarden clonacions mil·lenàries de Posidonia oceànica, veritables fòssils vivents que van sobreviure en silenci a bombardejos, espies i intrigues bèl·liques.

Avui, la gestió administrativa d’aquest enclavament deshabitat recau en l'Ajuntament de Palma. En aquest cim insular, els municipis buscaran demostrar que protegir la biodiversitat no ha de significar l’asfíxia del món rural.

Portada