Javier Milei desafia la ciència: "una empresa pot contaminar el riu tot el que vulgui"
L'Argentina viu avui una jornada decisiva al Senat amb la possible derogació de la Llei de Protecció de Glaciars. Mentre el Govern busca alliberar el terreny per a la mineria, les declaracions del president sobre la llibertat per contaminar encenen el debat global pel control de les reserves d’aigua dolça.
La serralada dels Andes s’ha convertit avui en l’epicentre d’un terratrèmol polític que amenaça de canviar el mapa de la supervivència hídrica a Sud-amèrica. El Senat de la Nació Argentina debateix sota una tensió extrema la reforma de la Llei 26.639, una norma que des de 2010 actua com a escut davant l’avenç de les multinacionals extractives. La intenció de Javier Milei és clara: fragmentar el concepte d’“ambient periglacial” i tornar a les províncies la potestat de decidir què es protegeix i què es sacrifica per l’or, el liti i el coure.
“On és el dany?”, preguntava Milei en declaracions que avui ressonen com una declaració de guerra ambiental. Per al mandatari, l’aigua “sobrà” i la seva contaminació no és un problema fins que aparegui l’escassetat. Però la ciència no opina igual. Des del CONICET i l’IANIGLA, experts com la doctora Gabriela González Trilla adverteixen que aquesta “flexibilització” és, en la pràctica, un certificat de defunció per als ecosistemes d’alta muntanya que alimenten els rius de tot el país.
El xoc és total. Mentre diaris internacionals com The Guardian i El País posen el focus en “l’anarcocapitalisme híbrid”, als carrers de Buenos Aires la consigna “La Llei de Glaciers no es toca” rugeix davant un Congrés blindat. El Govern, amb el suport de senadors de províncies mineres com San Juan i Catamarca, confia a obtenir els vots necessaris argumentant que la reforma atraurà inversions per més de 20.000 milions de dòlars.
L’impacte per Mallorca i la Mediterrània no és llunyà: aquest precedent de “privatització de la contaminació” marca una deriva perillosa en la governança climàtica global. Si l’aigua, el recurs més preuat del segle XXI, deixa de ser un bé públic per convertir-se en un abocador amb preu de mercat, el futur de la resiliència hídrica mundial està en joc. Argentina vota avui si prefereix el brillar efímer de l’or o la garantia eterna del gel.
