L’independentisme d’Escòcia i Gal·les mesura la seva força a les urnes davant de Londres
Escòcia i Gal·les afronten aquest dijous una jornada electoral decisiva que determinarà el futur de la integritat territorial del Regne Unit. Amb els col·legis electorals oberts fins a les 22:00 hores, els ciutadans de totes dues nacions decideixen si mantenen el rumb actual o aposten per governs amb una agenda de ruptura amb Westminster. El recompte, que s'iniciarà divendres al matí, apunta a un escenari de fragmentació política on els pactes entre forces sobiranistes i ecologistes seran determinants per a la governabilitat.
A Escòcia, el Partit Nacional Escocès (SNP), liderat per John Swinney, ha plantejat les eleccions com un plebiscit directe per reactivar la demanda d’un segon referèndum d’autodeterminació. Malgrat el bloqueig jurídic imposat pel Tribunal Suprem britànic el 2022, el sobiranisme escocès busca una majoria parlamentària a Holyrood que li atorgui la legitimitat política necessària per forçar una nova negociació amb l’executiu de Keir Starmer. Les projeccions suggereixen que el SNP podria necessitar el suport dels Verds per assolir el control de la cambra, mentre que l’unionisme observa amb atenció el possible trasfons de vots cap a formacions laboristes.
Paral·lelament, Gal·les viu un moment de transformació històrica amb l’ampliació del Senedd a 96 representants i l’estrena d’un sistema de llistes tancades. El Plaid Cymru aspira a desbancar l’hegemonia del Partit Laborista i liderar per primera vegada el govern gal·lès. A diferència de l’estratègia escocesa, el nacionalisme a Cardiff proposa una via gradual basada en una convenció constitucional abans de plantejar qualsevol consulta vinculant. L’auge del partit de Nigel Farage, Reform UK, afegeix un element d’incertesa a les circumscripcions angleses, on es disputen milers de conselleries que serviran de termòmetre sobre el desgast dels grans partits estatals i l’avanç de la dreta centralitzadora.
Mallorca al dia: l’actualitat a un clic de distància
