Chuck Grassley: el senador de 92 anys que va fregir la presidència dels Estats Units
El caos desfermat a l’hotel Washington Hilton després de l’atac de Cole Tomas Allen no només va posar en risc la vida de Donald Trump, sinó que va situar el país a la vora d’una carambola institucional sense precedents. Mentre els agents del Servei Secret reduïen el tirador, l’arquitectura del poder nord-americà es remoguda: amb el president, el vicepresident J.D. Vance i el líder de la Cambra Mike Johnson exposats en el mateix radi d’acció, el comandament de la potència mundial hauria recaigut automàticament en Chuck Grassley. Als seus 92 anys, el veterà legislador d’Iowa es va convertir, durant els minuts que va durar la incertesa, en l’últim bastió de legalitat per evitar un buit de comandament absolut al Despatx Oval.
La figura de Chuck Grassley no és nova en la política de Washington, però la seva rellevància com a president pro tempore del Senat va assolir una dimensió crítica la nit del 25 d’abril. Segons la Llei de Successió Presidencial, aquesta càrrec —atorgat tradicionalment al membre de més antiguitat del partit majoritari— és el tercer en la línia successòria, just després del vicepresident i del president de la Cambra de Representants. Donat que l’atacant pretenia "eliminar la major quantitat possible d’alts càrrecs", i que sis dels set primers successors compartien taula i ganivet amb Trump, la supervivència del sistema democràtic va dependre d’un home nascut abans de la Segona Guerra Mundial.
El protocol del supervivent designat, activat amb rigor des de la dècada dels 80, amb l’intent d’assassinat a Ronald Reagan, va fallar per una omissió logística que l’administració ara intenta justificar. Tot i que la secretària de premsa Karoline Leavitt va argumentar que no es va designar ningú perquè diversos membres del gabinet no van assistir al sopar, la realitat és que la seguretat nacional va quedar penjant d’un fil biològic. Si les intencions d’Allen s’haguessin materialitzat, Grassley hauria hagut de jurar el càrrec immediatament per dirigir una nació en estat de xoc, evidenciant les mancances de la 25a Esmena quan el perill és simultani i localitzat en un sol esdeveniment social.
Aquest episodi ha reobert el debat sobre la idoneïtat que càrrecs cerimonials i d’edat avançada sostenen el pes de la successió en l’era de les amenaces globals. Mentre Donald Trump insisteix que mantindrà la seva agenda pública, el Pentàgon i els serveis d’intel·ligència ja treballen en una reforma del protocol d’assistència a actes multitudinaris. La imatge d’un Grassley nonagenari despertant com a comandant en cap el 26 d’abril és avui el principal argument per a qui exigeix una dispersió obligatòria dels líders del Capitoli i una revisió profunda de qui ha de ser custodiat sota terra quan el president surt a sopar.
Mallorca al dia: l’actualitat a un clic de distància
