L’or de sang finança el caos mentre el Perú s’acosta a l’abisme de l’estat fallit
La degradació institucional a Lima facilita que organitzacions paramilitars com els Guardians de la Trocha converteixin la selva de Madre de Dios en un territori sense llei on l’or ja genera més dividends que la cocaïna.
La paràlisi política que pateix Perú, amb un desfilada incessant de mandataris i un sistema electoral sota sospita d’irregularitats sistèmiques, ha deixat el camp lliure a la barbàrie a la frontera amazònica. Mentre el cap del Jurat Nacional d’Elections admet fissures greus en la netedat dels comicis, la banda dels Guardians de la Trocha ha consolidat un exèrcit privat que opera a plena llum del dia. A La Pampa, el so dels ocells ha estat substituït pel tronit de les galledes i el ratllar de fusells PKM i subfusells UZI.
El control criminal és total als quilòmetres 108 i 109 de la Carretera Interoceànica. Allà, l’organització liderada per Edison Fernández Pérez, àlies Chili, no només extreu mineral, sinó que gestiona la seva pròpia xarxa de botigues acaparadores per blanquejar el producte. L’esquema és pervers: utilitzen el REINFO (Registre Integral de Formalització Minera) com un paraigua legal, llogant permisos de miners legítims per exportar or tacat de mercuri i violència. Segons experts com César Ipenza, aquest flux monetari corromp des de policies locals fins a alts comandaments, creant un ecosistema on la justícia és un article de luxe.
La situació del periodisme és el termòmetre d’aquest col·lapse. Manuel Calloquispe, un conegut periodista que ha documentat l’avanç de la desforestació i els assassinats, viu avui sentenciat per una recompensa de 30.000 sols sobre el seu cap. El seu exili intern i l’ús de armilles antibales per caminar per Puerto Maldonado evidencien que l’Estat ha dimitit de les seves funcions bàsiques. Amb un 44% de l’or ilegal de Sud-amèrica sortint per ports peruans, l’Amazònia no només perd la seva biodiversitat, sinó que financia l’erosió definitiva de la democràcia andina.
La devastació a La Pampa ha generat un desert tòxic on la cadena alimentària de Madre de Dios es troba saturada de mercuri, condemnint les comunitats locals a malalties cròniques i malformacions. Socialment, la regió ha retrocedit dècades; la tracta de persones i l’explotació infantil als campaments miners són realitats quotidianes que el Govern ignora. Mentre la reserva de Tambopata és envaïda pel fang, la cohesió comunitària es trenca sota un sistema de terror que substitueix la llei pel sicari.