Crisi a Ormuz: EUA i l'Iran desencadenen una nova tempesta militar
Qui parpelleix primer? El perillós joc de pólvora entre Trump i Teheran
La treva entre Washington i Teheran va durar el temps d’un sospir al estret d’Ormuz. Després de només setmanes d’un fràgil memoràndum d’acord, la diplomàcia ha saltat pels aires i les bombes tornen a marcar el ritme a Pròxim Orient.
Donald Trump, fidel al seu estil volcànic, ja va donar per acabat l’alt el foc: “Els atacarem amb força”, va llençar des de l’Air Force One, alternant insults cap als líders iranianes amb la fanfarronada que aquests li supliquen un tractat de genolls perquè “ja no els queda res”. ¿Realitat militar o pura ufaneria geopolítica?
“Els EUA encara no han après que l’assetjament i les promeses trencades ja no surten gratis”.
— Mohammad Bagher Ghalibaf, cap negociador d’Iran.
A l’altra banda, la Guàrdia Revolucionària d’Iran (IRGC) demostra que no s’espanta fàcilment. Després de sobreviure a milers de bombardeigs a principis d’any, el règim de Teheran se sent invencible i busca imposar les seves pròpies regles a l’autopista del petroli mundial. A les dues nits d'atacs quirúrgics dels EUA —que van destrossar uns 170 objectius costaners—, Iran va respondre sense dubtar, enviant enxames de drones contra bases nord-americanes a Kuwait, Qatar i Bahrein.
El cost de la supèrbia
Enmig d’aquest xoc d’egos armats, el món conté la respiració:
- Mariners atrapats: Uns 6.000 civils segueixen encallats a les aigües de l’estret.
- Comerç en picat: El trànsit de vaixells per la ruta controlada pels EUA ha caigut a mínims històrics d’una sola xifra.
- Petroli en suspens: Tot i que el brut Brent juga a mantenir la calma rondant els 78 dòlars, la metxa està encès.
Entre les promeses trencades de la Casa Blanca i l’orgull desafiant de Teheran, la regió s’endinsa en un limbe tòxic: ni pau absoluta, ni guerra total. Un cicle de violència intermitent on l’arrogància d’ambdós bàndols amenaça, una vegada més, d’encendre el foc a la seguretat energètica global.
