Les custòdies compartides ja són l’opció majoritària en les ruptures familiars de Mallorca
El model de família a Balears ha deixat de ser el que era. Per primera vegada, la custòdia compartida no és només una alternativa, sinó la tendència dominant als jutjats de l’illa. Amb una xifra que ja supera el 50% de les resolucions, les famílies mallorquines estan deixant enrere la custòdia monoparental tradicional per adoptar un sistema basat en la corresponsabilitat real, on el temps i la presa de decisions es reparteixen de manera equitativa entre ambdós progenitors. Aquest canvi de paradigma, que col·loca Balears com a punta de llança al mapa estatal, busca reduir la conflictivitat i posar el focus, per sobre de tot, en l’interès del menor.
· Canvi principal: La custòdia compartida és ara la norma i no el recurs d’última instància, trencant amb el model tradicional de custòdia monoparental.
· Sujets afectats: Progenitors en processos de separació i, fonamentalment, els fills menors d’edat, que veuen normalitzat el repartiment equitatiu de temps.
· Acció pràctica: Els progenitors interessats s’han d’assessorar sobre els plans de parentalitat, documents essencials per a l’aprovació judicial d’aquest règim.
Fa poc més d’una dècada, la custòdia compartida a Mallorca era una anomalia legal que s’aconseguia després de batalles judicials extenuants. Durant anys, la inèrcia del sistema judicial entregava la custòdia majoritària a la mare, relegant l’altre progenitor a un règim de visites limitat. Avui, el canvi és sistèmíc: els jutjats han passat de veure la custòdia compartida com un risc a tractar-la com la norma preferent. Aquest gir ha desmuntat el vell paradigma on la paternitat tenia rols preassignats, forçant una societat que encara arrossegava prejudicis de gènere a acceptar que, el 2026, criar els fills després de la separació no entén de rols fixos, sinó de temps compartits.
El factor balear: supervivència i logística
El fet que les Balears liderin aquest canvi a nivell nacional no és casual. L’altíssima pressió del cost de vida a les illes ha obligat milers de famílies a reorganitzar els seus ritmes de vida. La custòdia compartida ha deixat de ser només una bandera ideològica per convertir-se en una necessitat logística de supervivència. Amb ambdós progenitors immersos en un mercat laboral d’alta exigència, l’alternança setmanal s’ha revelat com l’única forma viable de mantenir l’equilibri familiar. Mentre a la península encara debaten sobre si el model és beneficiós, les famílies mallorquines han normalitzat el repartiment equitatiu com la peça clau per a l’estabilitat de la llar.
Justícia preventiva: menys foc creuat
L’èxit d’aquest model té un reflex directe en les xifres de litigiositat. Els jutjats de família de les Balears han detectat que, en normalitzar-se la custòdia compartida, el nombre de demandes per modificació de mesures ha descrescut dràsticament. Menys guerra als jutjats es tradueix, inevitablement, en menys menors atrapats en el foc creuat d’una ruptura. La societat mallorquina ha entès que, tot i que el vincle de parella acabi, l’arquitectura de la família s’ha de sostenir per evitar que el divorci sigui la fi de l’estabilitat emocional dels fills.
"La realitat és clara: el model de la custòdia compartida ja no és una opció de despatx d’advocats, és l’estàndard de vida per a milers de famílies a Mallorca. El dubte que ara sorgeix als parcs i a les escoles de l’illa no és qui es queda amb qui, sinó com organitzar una vida que, després de la ruptura, s’ha tornat més equitativa però també més complexa de coordinar
La gran incògnita ara no és si el model funciona, sinó si estem preparats per portar aquesta corresponsabilitat un pas més enllà en un entorn social cada cop més complex.