Un documental frena Pescanova: qui s’hi quedarà ara amb el mercat del pop?
Ens menjarem el pop a preu d’or mentre Àsia pren avantatge? La cancel·lació de la primera macrogranja marina a Espanya desferma un dilema ètic i econòmic global: frenem el maltractament animal, però obrim la porta que potències com la Xina monopolitzin el mercat.
S'ha acabat l'experiment a Espanya. La multinacional Nova Pescanova ha llençat la tovallola i ha cancel·lat definitivament el seu projecte de 65 milions d'euros a Gran Canària per construir la primera granja industrial de pops del planeta. La meta era subministrar un voraz mercat global on es devoren 420.000 tones de pop a l'any produint 3.000 tones anuals en tancs. Tanmateix, després d'anys de treball i milions invertits en I+D, el pla va topar amb obstacles normatius, litigis i un rebuig ètic massiu. ¿El gran temor del sector? Deixar via lliure a la Xina, Japó o Mèxic per liderar aquest negoci milionari.
¿El motiu principal del veto? La biologia del pop és incompatible amb la cria massiva. A diferència d'altres peixos, són criatures ermites, nocturnes i d’intel·ligència sorprenent. Els seus cervells repartits pels tentacles els permeten memoritzar i sentir un patiment profund. Tancar un milió de criatures solitàries en tancs sota llum constant provocava greus quadres d'estrès, automutilació i canibalisme.
Dada curiosa: Un pop té dos terços de les seves neurones repartides pels seus vuit braços. Cada tentacle actua amb autonomia pròpia, explorant i prenent decisions gairebé com si tingués vuit mini-cervells independents.
A més, el mètode de sacrifici ideat —congelació lenta en aigua gelada a -3 °C— va indignar després del fenomen del documental El que el pop m'ha ensenyat. El cop final ha estat polític: llocs com Califòrnia i Washington ja han prohibit aquestes granges, liderant una onada legislativa global per bloquejar la cria de cefalòpodes abans que arreli. El dubte ara és si la resta del món prendrà el relleu.