La DGT llança el 018 per guiar les víctimes de trànsit
Des d’avui, qualsevol persona implicada en un sinistre viari a Espanya disposa d’un telèfon gratuït per a rebre auxili psicològic, consell legal i orientació mèdica. Aquest nou recurs públic, operatiu els 365 dies de l’any, busca eliminar la solitud i la confusió burocràtica que pateixen els afectats després de l’impacte inicial, permetent un seguiment humà de fins a dotze mesos per assegurar que ningú no afronti el trauma sense suport professional.
El Ministeri de l’Interior ha activat el 018, una línia que no substitueix les emergències del 112, sinó que actua quan el cotxe ja s’ha aturat i comencen els dubtes. El ministre Fernando Grande-Marlaska ha subratllat que aquest servei, atès per experts en psicologia i dret, està dissenyat per trencar barreres com el desconeixement dels procediments o la manca de recursos econòmics. El sistema és accessible per a persones amb discapacitat i ofereix suport en 50 idiomes, garantint que l’ajuda arribi a tots els conductors i vianants, sense distinció.
Aquest desplegament respon a una lluita de vint anys d’entitats com Stop Accidents, els portaveus de les quals recorden que, després de l’estadística d’un sinistre, hi ha famílies que perden el rumb entre atestats i indemnitzacions. A més de l’atenció telefònica, la DGT habilita el contacte via WhatsApp i correu electrònic, creant una xarxa de protecció que connecta directament amb les associacions de víctimes més properes al domicili de l’usuari.
En el mateix acte, el director general de Trànsit, Pere Navarro, ha recordat que la seguretat viària també es mesura en el manteniment del parc mòbil. En aquest sentit, la DGT ja prepara la transició cap a les noves matrícules que entraran en vigor el juny del 2026 (sèries NNY i NPW), un recordatori de l’evolució tecnològica constant necessària per reduir la sinistralitat en unes carreteres on l’edat mitjana dels vehicles continua sent un factor crític de risc.
Creu que aquest acompanyament telefònic professional ajudarà a reduir la sensació d’abandonament que denuncien les víctimes davant la justícia?
