Sánchez dispara la despesa en armes a nivells rècord mentre predica el "no a la guerra"
El president Pedro Sánchez ha trencat tots els rècords històrics d’inversió militar a Espanya, projectant un pressupost que arriba als 33.123 milions d’euros per a aquest exercici. Aquest moviment, que situa Mallorca com un enclavament estratègic vital al Mediterrani, xoca frontalment amb el seu recent discurs a Sòria on apel·lava a la pau i a la sobirania nacional en referència als conflictes a Ucraïna i l’Iran
La paradoxa és absoluta. Mentre, des dels faristols de Castella i Lleó, el mandatari assegura que "aquest 'no a la guerra' és molt més que un 'sí a la pau'", les xifres oficials del Ministeri de Defensa i organismes com el SIPRI dibuixen una realitat diferent: un rearmament sense precedents. Sánchez justifica aquesta despesa estratosfèrica per protegir els ciutadans de les conseqüències de la inestabilitat global, però la seva magnitud fa empal·lidir la despesa de qualsevol gestió anterior. Ni tan sols durant l’etapa de José María Aznar, marcada per la professionalització de l’exèrcit, ni en els anys de Mariano Rajoy, en què la inversió en altres departaments va caure a mínims, es va veure una mobilització de capital tan desproporcionada i agressiva cap a la indústria bèl·lica.
Per a Mallorca, aquest gir militarista té conseqüències directes. L’illa recupera el seu estatus de "portaavions logístic" al sud d’Europa. El reforç d’infraestructures a Son Sant Joan i l’operativitat de Portopí no són només plans sobre el paper, sinó el destí d’una part d’aquests milers de milions que el Govern ha decidit prioritzar per sobre d’altres partides socials. Mentre que Zapatero va acabar el seu mandat aplicant retallades al pressupost defensiu per la crisi, Sánchez ha optat pel camí contrari, i s'ha convertit en el president que més diners destina a la maquinària de guerra en tota la democràcia.
El discurs de la "sobirania de la nació espanyola" s’escriu avui amb xecs de deu xifres. La indústria armamentística, amb gegants com Indra al capdavant, viu una edat d’or impulsada per un Executiu que, en públic, s’empara en la bandera del pacifisme. Tanmateix, el contrast entre la retòrica emocional de les campanyes i la freda realitat dels Pressupostos Generals genera un dubte raonable entre els ciutadans: s’està comprant seguretat o s’està alimentant l'espiral de conflicte que el mateix president diu rebutjar?
