Un influent congressista dels EUA parteix el tauler i situa Ceuta i Melilla sota òrbita marroquina
Les costures de la diplomàcia entre Madrid i Washington es trenquen després de la incursió política de Mario Díaz-Balart. El congressista republicà, peça clau en l’arquitectura exterior dels Estats Units i col·laborador estret de Marco Rubio, ha fet esclatar el consens estratègic en defensar que Ceuta i Melilla pertanyen geogràficament a Marroc. Aquestes declaracions, recollides per Yabiladi i el diari El Independiente, no són un vers aïllat: es produeixen en un moment de màxima fricció pel tancament de l’espai aeri espanyol a les operacions militars estatunidenques contra Iran.
El desafiament de Díaz-Balart va més enllà de la geografia. En presidir la subcomissió d’Operacions Estrangeres, la seva postura condiciona la percepció de Washington sobre la integritat territorial espanyola. "Les relacions entre Rabat i els Estats Units són positives i antigues", ha recordat el legislador, deixant entreveure que el suport a la "marroquinidad" de les ciutats autònomes podria ser la moneda de canvi davant l’allunyament de l’executiu de Pedro Sánchez dels interessos del Pentàgon.
Aquesta deriva expansionista compta amb el suport intel·lectual de figures com Michael Rubin, exassessor del Pentàgon, qui ha arribat a suggerir a Mohamed VI l’organització d’una "nova marxa" civil, similar a la de 1975, per annexar ambdós enclavaments. Experts en defensa com Akram Kharief, director de MENADEFENSE, adverteixen que Washington no dubtaria a posicionar-se al costat del Marroc davant una acció hostil, considerant Rabat un aliat més " dòcil" que una Espanya que busca autonomia de criteri en conflictes com el de l’Orient Mitjà o el Sàhara Occidental.
L’ombra del trasllat de les bases de Rota i Morón cap a sòl marroquí plana sobre el conflicte. Tot i que la infraestructura a Cadis és estructural per a l’escut antimisils de l’OTAN, el malestar de l’administració Trump amb la "falta de compromís" espanyola alimenta un escenari de represàlies econòmiques i militars. Mentre el Partit Popular i Vox alerten d’un aïllament internacional, el Govern es manté ferm que la sobirania nacional no admet debat, malgrat que Ceuta i Melilla siguin fora del paraigua de protecció automàtica de l’Aliança Atlàntica.
