La Guàrdia Civil queda exclosa de la jornada de 35 hores que Defensa ja aplica als militars
El Ministeri de Defensa ha ratificat la implantació de la setmana laboral de 35 hores per al personal de les Forces Armades, una mesura que busca equiparar els militars amb la resta de l’Administració General de l’Estat. No obstant això, aquest avanç normatiu ha generat un profund malestar en el si de la Guàrdia Civil, ja que els agents de la Benemèrita han estat apartats d’aquesta millora en les seves condicions de treball. Les associacions professionals denuncien un afebliment comparatiu flagrant davant d’altres cossos de seguretat i funcionaris públics, assenyalant directament la inacció del Ministeri de l’Interior davant d’una bretxa de drets que consideren insostenible.
La bretxa laboral en el sector públic espanyol s’ha engrandit de manera definitiva aquesta setmana. Mentre els 11.000 funcionaris estatals destinats a les Illes Balears i el personal militar de tot el país comencen a gaudir de la reducció de jornada a 35 hores, els efectius de la Guàrdia Civil observen com els seus drets queden congelats. L’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) ha qualificat la situació de "llista interminable d’afrontaments", posant en dubte el silenci de la directora general, Mercedes González, i del ministre Fernando Grande-Marlaska.
La decisió de Margarita Robles de modificar d’urgència l’Ordre Ministerial DEF/1363/2016 per adaptar els horaris militars contrasta amb la paràlisi a Interior. Per als agents, es tracta d’una paradoxa administrativa: tenen els mateixos deures i nivells d’exigència que els seus homòlegs a les Forces Armades, però se’ls nega la mateixa flexibilitat horària i conciliació familiar. Aquesta exclusió no és un fet aïllat; mitjans internacionals com Le Monde o The Guardian han analitzat en diverses ocasions la naturalesa híbrida de la Guàrdia Civil espanyola, destacant com el seu caràcter militar sol ser utilitzat pel Govern per limitar drets de sindicat o jornada que sí posseeixen les policies civils europees.
El sentiment d’abandonament és generalitzat als quarteres. Les associacions recalquen que la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) de la jornada reduïda per a empleats públics civils hauria estat el corró per a una aplicació universal. No obstant això, la Benemèrita torna a quedar en el limbe legislatiu. El rigor tècnic de la normativa de Defensa deixa en evidència que la voluntat política és l’únic obstacle perquè els guàrdies civils accedeixin a aquesta millora. La tensió interna creix davant allò que defineixen com una gestió que premia uns i castiga altres, perpetuant un model de seguretat on l’enllaç més polivalent resulta ser el menys protegit.
Altres reivindicacions llargament ignorades pel Ministeri d’Interior són:
· Torns de treball fixes: Implementació d’un sistema de torns estancs que permeti la conciliació familiar real, eliminant la incertesa en els quadrants.
· Reconeixement de professió de risc: Inclusió legal en aquesta categoria per accedir a beneficis de jubilació anticipada, igual que les policies autonòmiques.
· Classificació al Grup B: Elevació de l’escala de caps i guàrdies del Grup C1 al B per adequar el salari a la formació exigida.
· Equiparació salarial total: Execució d’una auditoria externa per verificar i completar el compliment íntegre de l’acord salarial de 2018.
· Jubilació digna: Eliminació de la pèrdua de poder adquisitiu en passar a la situació de retir, igualant les quanties amb la resta de cossos.
· Increment de nocturnitat i festivitat: Revisió a l’alça del preu de les hores de servei prestades en condicions d’especial penositat.
· Dret a la sindicació: Reforma de la Llei de Drets i Deures per permetre una representació professional amb capacitat de negociació real.
· Material de protecció individual: Dotació garantida de armilles antibales individualitzades i adaptades a la fisonomia de cada agent.
