L’efecte dòmino de Berlín arriba a la Mediterrània: Espanya busca a Algèria replicar el pacte de Merz amb Síria
Mentre el canceller Friedrich Merz consolida a Berlín el retorn de 800.000 sirians, la mirada es trasllada ara a Alger. El ministre Albares es troba a la capital algeriana per formalitzar el "desgel" diplomàtic amb Abdelmayid Tebún, amb un objectiu ocult però urgent sobre la taula: reactivar les clàusules de repatriació d’immigrants irregulars, seguint l’empremta del pragmatisme alemany.
La Cancelleria Federal ha estat l’escenari d’una trobada que redefineix el tauler geopolític de la Mediterrània i la gestió migratòria al cor d’Europa. Friedrich Merz ha rebut amb honors d’Estat Ahmed al Sharaa, una figura que fins fa poc figurava en les llistes de vigilància occidentals pel seu passat en l’òrbita de Al Qaida. Tanmateix, la Realpolitik s’ha imposat a Berlín: la prioritat alemanya és ara l’estabilització de les seves fronteres internes i el compliment de les promeses electorals sobre el control de la immigració.
L’eix central del pacte estableix un full de ruta per a la devolució d’almenys 800.000 sirians que resideixen actualment en sòl germànic. A canvi, l’executiu de Merz ofereix un paquet d’ajudes destinat a la reconstrucció d’infraestructures bàsiques en un país devastat per dècades de conflicte. Al Sharaa, consolidat després de la caiguda del règim d’Al Assad, busca amb aquesta visita la legitimació internacional definitiva, presentant-se com l’únic garant d’una transició capaç d’absorbir el retorn de la seva diàspora.
La controvèrsia no ha trigat a esclatar. Sectors de l’oposició i organitzacions de drets humans qüestionen la seguretat dels retornats i la catadura moral de pactar amb un antic líder milicià. No obstant això, fonts governamentals defensen que la situació a Síria ha canviat prou com per considerar “zones segures” gran part del territori. Aquest acord no només afecta Alemanya; envia un missatge contundent a la resta dels socis europeus sobre la fi de la política de portes obertes i l’inici d’una era de deportacions consensuades.
Aquest moviment ha servit de catalitzador perquè Espanya, aprofitant la restauració del Tractat d’Amistat amb Algèria, intenti tancar un compromís similar. Segons fonts diplomàtiques, el control de la ruta migratòria d’Algèria cap a les Illes Balears és la peça mestra que Sánchez necessita per rebaixar la contestació interna.
La situació és un calc de l’estratègia germana: fons per control fronterer. Si Merz ofereix a Síria milions per a la reconstrucció, Madrid ofereix a Algèria la normalització comercial total, la compra de gas per no dependre de Trump i cooperació tecnològica a canvi que el país magribí accepti els vols de devolució que porten anys paralitzats. El diari Bild ja qualifica aquesta tendència com a “Model Merz”, una política de fets consumats on la seguretat fronterera prima sobre els retrets ètics cap als règims d’origen.
A les Illes Balears, la pressió és màxima. L’increment d’arribades d’algerians en pateres en els últims mesos ha tensat els serveis d’acollida i les relacions als barris. Diferents forces polítiques i socials exigeixen que Sánchez aprofiti aquest viatge per pactar el retorn dels algerians que hagin delinquit i que avui dia no poden ser expulsats de les illes sigui quin sigui el delicte comès. Amb el precedent de Berlín, el Palau de la Moncloa ja no té l’excusa de la falta d’un marc europeu; Alemanya ha marcat el camí i Espanya hauria d’estar disposada a seguir-lo per evitar quedar-se com l’únic “port obert” de la Mediterrània.
