El desallotjament de la presó antiga s’enfronta a un laberint legal que podria durar fins a dos anys
L’Ajuntament de Palma ha activat el compte enrere de cinc dies perquè els ocupants abandonin la antiga presó, però la resolució administrativa xoca amb la crua realitat dels terminis judicials a Espanya. Malgrat la contundència de Cort en desestimar les al·legacions i alertar sobre casos de tuberculosi i hantavirus, experts jurídics adverteixen que, si els ocupants recorren a instàncies superiors, el conflicte podria no resoldre’s definitivament fins al 2028. La mitjana d’un desnonament per precari en jutjats saturats com els de Balears oscil·la entre els 15 i 18 mesos, però la judicialització extrema pot elevar l’espera a dos anys.
L’ordre municipal, encara ferma, queda en suspens davant el dret a la tutela judicial efectiva. Un cop esgotada la via administrativa aquesta setmana, el consistori ha d’acudir al jutjat per sol·licitar el llançament forçós. En aquest punt, els ocupants poden sol·licitar justícia gratuïta —que atura els terminis fins a tres mesos— i presentar recursos d’apel·lació davant de la Audiència Provincial. Aquesta estratègia de defensa, sumada a la pròrroga de la suspensió de desnonaments per a col·lectius vulnerables vigent fins a finals de 2026, situa els veïns de Cas Capiscol davant d’un escenari d’"eterna espera" mentre el focus infecciós segueix actiu a les portes de casa seva.
Des de la Associació de Veïns de Cas Capiscol, s’ha manifestat en reiterades ocasions l’escepticisme del barri davant un procés que amenaça de convertir-se en un "túnel sense sortida". Molts residents critiquen que, després de vuit anys d’inacció de l’esquerra, ara el procés es vegi aturat per un sistema garantista que no té en compte l’urgència sanitària. Mentre l’equip de Jaime Martínez cerca vies ràpides, l’espantall de la tuberculosi i la pesta segueix present en un edifici que, segons els informes tècnics, ja és una amenaça biològica incontrolable per a tota Palma.
L’exigència de l’esquerra de supeditar el desallotjament a una solució habitacional immediata desperta la por a un greuge comparatiu sense precedents a la ciutat. Si l’Ajuntament de Palma atorga habitatges de manera prioritària als ocupants de la presó, milers de caravanistes que pernocten en vehicles per manca de recursos i famílies que malviuen en assentaments xabolistes podrien reclamar el mateix privilegi. Aquest "efecte trucada" col·lapsaria els serveis socials, incentivant l’ocupació d’immobles degradats com a via ràpida per accedir a un habitatge públic davant de qui espera anys a les llistes oficials.
Hauria la llei de permetre desallotjaments exprés immediats quan es certifica un risc per a la salut pública?
Mallorca al dia: l’actualitat a un clic de distància
