El tancament de l’aeroport internacional incomunica Mali després d’atacs coordinats amb artilleria

L’ofensiva coordinada iniciada aquest dissabte ha sumit el govern militar de Gen Assimi Goïta en la seva crisi més profunda des del cop d’estat de 2020. Segons han confirmat testimonis a l’agència Reuters, les detonacions i els enfrontaments armats han envoltat la base militar de Kati, el cor operatiu de la junta, situada a les afores de la capital. La magnitud de l’atac, qualificat per l’analista Ulf Laessing de la Fundació Konrad Adenauer com la major operació gihadista en anys, evidencia una capacitat logística sense precedents dels grups armats.

Al nord del país, els tuaregs que aspiren a la independència del nord de Mali, el Front de Lliberació d’Azawad (FLA), ha reivindicat la presa del Palau del Governador a Kidal. Imatges difoses pel portaveu independentista Mohamed Elmaouloud Ramadane mostren combatents tuaregs en instal·lacions prèviament ocupades per forces governamentals i efectius russos. L’expansió de les milícies no es limita al septentrió; s’han reportat combats intensos a Gao, Sévaré i múltiples punts estratègics del centre del territori, on l’absència de cobertura aèria estatal facilita l’avanç de les columnes insurgents.

La comunitat internacional ha reaccionat amb urgència davant el col·lapse de la seguretat. El Foreign Office britànic i el Departament d’Estat d’EUA han emès alertes de nivell màxim, instants els seus ciutadans a refugiar-se i confirmant que les infraestructures de transport clau estan inoperatives. Per la seva banda, el president de la Comissió de la Unió Africana, Mahmoud Ali Youssouf, ha manifestat la seva preocupació pel risc imminent que aquesta escalada bèl·lica suposa per a la població civil, atrapada entre la retirada militar i l’arribada de les faccions vinculades a al-Qaeda.

Malgrat que la versió oficial de l’executiu de Mali sosté que la situació roman sota control, la realitat sobre el terreny descriu una fragmentació de l’Estat. La sortida de les forces de pau de l’ONU i de les tropes franceses en anys anteriors va deixar un buit que l’aliança amb forces paramilitars russes no ha aconseguit cobrir. Actualment, gran part de les regions orientals i septentrionals operen fora de la jurisdicció de Bamako, mentre que la pinça entre el separatisme tuareg i el gihadisme del JNIM amenaça de desarticular l’estructura administrativa del país.

Per entendre el polvorí que ha esclatat al Sahel, és fonamental diferenciar els dos actors que, tot i que avui colpegen alhora, tenen objectius i naturaleses completament diferents. Es tracta d’una aliança de conveniència contra un enemic comú: la junta militar de Mali i els mercenaris de Wagner.

FLA: El nacionalisme tuareg que busca un Estat

El FLA (Front de Lliberació d’Azawad), integrat majoritàriament per membres de l’ètnia Tuareg, no és un grup terrorista religiós. La seva lluita és de tall nacionalista i territorial.

• Objectiu: La creació d’un estat independent anomenat Azawad al nord de Mali.
• Perfil: Són guerrers del desert, laics en la seva majoria, que senten que el govern central de Bamako, de raça negra els ha marginat històricament.
• Context: Són hereus de les rebel·lions del 2012. Tot i que en el passat han tingut enfrontaments amb els islamistes, la seva prioritat és el control de la terra i el reconeixement de la seva identitat ètnica.

JNIM: La franquícia d’Al-Qaeda al Sahel

El JNIM (Jama’at Nusrat al-Islam wal-Muslimin) és una coalició de grups gihadistes que van jurar lleialtat a Al-Qaeda.

• Objectiu: Imposar una visió ultraconservadora de la llei islàmica (xaria) a tota la regió i expulsar qualsevol presència occidental o russa.
• Estrategia: A diferència de l’Estat Islàmic, el JNIM sol intentar infiltrar-se en les comunitats locals, explotant queixes socials per reclutar combatents.
• Perill: És la força més estructurada i letal de la zona, capaç de realitzar atacs coordinats en múltiples països com el que acabem de veure.

La clau del moment actual

Històricament, els tuaregs del FLA i els gihadistes del JNIM han arribat a enfrontar-se entre si pel control de les rutes comercials. Tot i això, l’arribada massiva de mercenaris russos i l’agressivitat de l’actual junta militar maliana els ha empès a una cooperació tàctica. Mentre el FLA pren les ciutats del nord com Kidal, el JNIM utilitza la seva capacitat terrorista per colpejar el cor del país a Bamako.

T’interessaria saber com afecta aquesta aliança a l’estabilitat de les fronteres d’Europa?

Mallorca al dia: l’actualitat a un clic de distància