Keir Starmer dimiteix com a primer ministre del Regne Unit després d’una crisi interna sense precedents
"He escoltat la resposta". Amb aquestes paraules, Keir Starmer ha admès la pèrdua de suport del seu propi grup parlamentari, marcant l'inici del final del seu mandat. El primer ministre, visiblement afectat, ha fixat data per a la seva marxa mentre la maquinària interna laborista s'activa ja per designar un successor abans de setembre.
El despatx del número 10 de Downing Street té les hores comptades. Keir Starmer ha anunciat aquest dilluns la seva dimissió com a primer ministre del Regne Unit després de reconèixer, visiblement emocionat, que el seu partit ja no confia que ell sigui la persona adequada per liderar la propera campanya electoral. La seva decisió posa fi a un mandat curt, però carregat de tensions, que va començar amb grans expectatives fa dos anys i acaba avui amb l’objectiu de facilitar un canvi de rumb urgent.
El cop de gràcia per a Starmer va arribar després de les eleccions parcials de la setmana passada a Makerfield. La contundent victòria de Andy Burnham —l’popular alcalde de Manchester— va marcar un abans i un després. L’arribada de Burnham al Parlament ha estat interpretada a Westminster com el principi d’una nova etapa. Amb la confiança interna esgotada i les enquestes caient en picat, Starmer ha preferit fer un pas al costat abans que la crisi esdevingués incontrolable, evitant així una batalla fratricida dins del Partit Laborista.
En el seu discurs, el encara primer ministre ha volgut allunyar-se dels focus polítics per centrar-se en la seva vida privada, agraint especialment el suport incondicional de la seva muller, Victoria, a qui va descriure com el seu principal suport durant aquests anys. "Vull ser el millor pare possible per als meus fills", va confessar, abans de tancar una etapa que, segons les seves pròpies paraules, el va portar a heretar un partit "políticament i financerament arruïnat".
Què ve ara?
El procés de relleu ja té full de ruta. Starmer ha demanat que el procés per escollir el seu successor comenci el 9 de juliol, amb la meta clara que el nou líder estigui totalment operatiu abans que el Parlament reprengui la seva activitat al setembre. Mentrestant, el primer ministre continuarà en funcions per assegurar que la transició sigui ordenada i no afecti l’estabilitat del país.
El gran favorit per ocupar el seu seient és, sens dubte, Andy Burnham. Amb un perfil molt més proper al carrer i després d’una gestió molt valorada al capdavant de Manchester, molts dins del partit ja veuen el seu ascens com una garantia per frenar el desgast davant rivals com Nigel Farage. El Regne Unit entra en mode "transició": Londres observa amb lupa com el laborisme intenta reinventar-se en temps rècord per no perdre el poder que va guanyar amb tant esforç fa només dos anys.