Llum verda dels EUA al pla nuclear saudita
Energia neta o la abansala d'una cursa armamentística? Washington acaba de signar un polèmic pacte nuclear civil amb Aràbia Saudita que elimina les restriccions tradicionals i desencadena el pànic diplomàtic des de Tel Aviv fins al Capitoli.
Washington acaba de moure una peça d’altíssim risc en el tauler geopolític. El govern de Donald Trump va presentar al Congrés dels Estats Units un acord de cooperació nuclear civil amb Aràbia Saudita. A primera vista, sembla un tracte comercial més per construir reactors i vendre tecnologia. Tanmateix, el detall que fa saltar totes les alarmes és allò que no està en la lletra petita.
El pacte omet el que s’anomena "estàndard d’or": no prohibeix que el regne faci enriquiment d’urani en el seu territori ni que realitzi el processament de combustible gastat. Aquestes dues operacions són, exactament, els dos dreceres tècnics necessaris per obtenir material d’ús militar i construir una bomba atòmica. Tampoc exigeix el protocol addicional d’inspeccions internacionals reforçades que solen aplicar-se en aquests casos.
Per què Riad vol energia atòmica si té petroli de sobres? El príncep hereu Mohamed bin Salman cerca diversificar l’economia i estalviar cru per vendre’l a l’estranger. Però la jugada té un rerefons de proliferació nuclear innegable: les autoritats saudites ja han advertit que, si el seu històric rival Iran aconsegueix l’arma nuclear, ells no es quedaran de braços creuats.
La notícia ha desfermat una onada de nerviosisme a la regió i al mateix Congrés nord-americà. Per a Israel i diversos veïns àrabs, eximir Riad d’aquestes restriccions és obrir-li la porta a una perillosa cursa armamentística. A més, crítics assenyalen l’evident contradicció: EUA ha pressionat històricament Theran per frenar el seu programa atòmic, però ara li concedeix aquesta mateixa capacitat al gegant petrolier.
Per la seva banda, la Casa Blanca defensa la jugada. Washington assegura que el tracte reportarà milers de milions a la indústria nuclear nord-americana i evitarà que el regne busqui tecnologia a Xina (a través de CNNC) o Rússia (amb Rosatom), països que fa anys que cortegen la monarquia islàmica.
El Congrés té 90 dies per bloquejar l’acord protegint-se amb la Llei d’Energia Atòmica, encara que necessitaria una majoria aclaparadora de dos terços per vèncer un eventual veto presidencial. Mentrestant, la diplomàcia global aguanta la respiració: el delicat equilibri geopolític torna a dependre d’un fil atòmic.