Donald Trump i Xi Jinping tanquen la seva trobada a la Xina sense concretar els acords comercials
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha conclòs la seva visita oficial de dos dies a Pequín després de mantenir una cimera d'alt nivell amb el seu homòleg xinès, Xi Jinping, en una trobada marcada per la pompa institucional i l'absència d'acords econòmics detallats. Malgrat la complicitat exhibida davant els mitjans, les negociacions conclouen sense la signatura dels grans contractes esperats pel sector empresarial nord-americà.
Un recorregut exclusiu pel centre del poder comunista
El viatge oficial del mandatari estatunidenc va finalitzar amb una visita de caràcter excepcional a Zhongnanhai, el complex fortificat del segle XIV situat a Pekín on resideixen i treballen els principals líders del Partit Comunista de la Xina. Aquest espai, considerat l’equivalent asiàtic a la Casa Blanca per la seva rellevància geopolítica, va obrir les portes a la delegació nord-americana en un gest de distensió que les autoritats locals reserven per a ocasions molt limitades de la diplomàcia internacional. Durant el recorregut pels jardins històrics, el president de Xina va emfatitzar l’excepcionalitat de la invitació, recordant que només mandatari específics com el rus Vladimir Putin o mandatari anteriors d’Estats Units com Barack Obama i Richard Nixon havien accedit al recinte.
El simbolisme de la cita va intentar suavitzar un rerefons polític complex, condicionat per les discrepàncies aranzelàries latents i la inestabilitat a Orient Pròxim derivada de la guerra d’Iran. Donald Trump va qualificar l’experiència d’extraordinària, mentre que Xi Jinping va definir l’etapa actual com una nova relació bilateral. El líder asiàtic va oferir de manera informal l’enviament de llavors de les roses tradicionals del complex al president estatunidenc, qui va acceptar el regal en un ambient que va contrastar amb les intenses friccions econòmiques que ambdós països arrosseguen des de l’any passat.
Negociacions econòmiques en l’aire i la mediació a Orient Pròxim
En el pla comercial, les declaracions de la delegació estatunidenca van evidenciar un optimisme que el Ministeri de Relacions Exteriors de la Xina va evitar confirmar de forma explícita. Abans d’abandonar el país, Donald Trump va assegurar en una entrevista amb la cadena Fox News que el gegant asiàtic preveu invertir sumes multimilionàries en corporacions estatunidenques i avançar en l’adquisició de 200 avions comercials de la firma Boeing, a més de productes agrícoles i energètics. No obstant això, el portaveu governamental de Pekín, Guo Jiakun, va declinar certificar aquestes transaccions i va limitar la postura oficial a la recerca d’un benefici mutu i al respecte dels consensos generals assolits per ambdós líders.
El conflicte bèl·lic a l’Iran i el bloqueig logístic a l’estret d’Ormuz van ocupar una part central de l’agenda a causa de la dependència energètica de l’economia asiàtica. Com a principal comprador de cru iraniana, l’Executiu estatunidenc confia que Xina exerceixi la seva influència financera per reconduir Teheran cap a una taula de negociació. Tot i que les autoritats locals van eludir pronunciacions categòriques sobre les afirmacions de Donald Trump respecte al compromís de no subministrar armament a la zona en conflicte, la cancelleria xinesa va emetre un comunicat instaurant un alt el foc durable i la reobertura immediata de les rutes marítimes internacionals de transport.
El factor tecnològic i l’advertència sobre Taiwan
La composició de la comitiva empresarial d’Estats Units va reflectir les prioritats estratègiques de la Casa Blanca en sectors d’alta tecnologia. Directius com Elon Musk, màxim responsable de Tesla, i Jensen Huang, líder de la tecnològica Nvidia, van integrar la delegació a causa de la seva alta exposició al mercat asiàtic. Mentre que l’empresa automotriu depèn de la seva infraestructura productiva a Xangai, la firma de semiconductors busca flexibilitzar les restriccions d’exportació que li impedeixen comercialitzar xips avançats en territori xinès. El representant comercial estatunidenc, Jamieson Greer, va matisar que els controls tecnològics no van monopolitzar les sessions de treball, si bé la delegació asiàtica va reiterar les seves queixes davant les mesures que limiten el seu desenvolupament industrial.
El punt de major fricció política es va localitzar a la situació de Taiwan. La delegació de Xina va vincular directament l’estabilitat dels intercanvis econòmics globals amb el respecte a la seva sobirania territorial. Xi Jinping va traslladar una advertència rigorosa a la delegació nord-americana, assenyalant que la gestió incorrecta d’aquest assumpte insular constitueix la principal amenaça de conflicte directe entre ambdues potències. Els contactes tècnics es reprendran en els pròxims mesos amb vista a una segona cimera presidencial programada per al proper mes de setembre a la Casa Blanca.