Vaga al sector de l’educació infantil per un conveni laboral propi
Per què són menys importants les persones que treballen amb infants de 0 a 3 anys que les de primària per exemple? Aquesta és la pregunta per la qual la Federació d'Ensenyament de USO juntament amb STEI i CCOO han convocat aquest dilluns les primeres jornades de protesta per reclamar un conveni autonòmic, que reguli les condicions laborals a les escoles de 0 a 3 anys. Les treballadores del sector denuncien la precarietat derivada del marc estatal i exigeixen a la Conselleria d'Educació una implicació directa per equiparar els seus drets amb la resta d'etapes educatives a les Illes Balears.
El conflicte en l’etapa educativa més primerenca ha esclatat definitivament a les illes. Les movilitzacions que comencen avui suposen un punt d’inflexió per a milers de professionals que, segons les organitzacions sindicals, perceben salaris que a penes superen el mínim interprofessional malgrat la responsabilitat pedagògica que desenvolupen. La reivindicació principal és clara: abandonar el conveni d’àmbit nacional, les taules salarials del qual no contemplen l’elevat cost de la vida a les illes, i establir una normativa balear que garanteixi una estabilitat econòmica real per als centres i el seu personal.
Fonts sindicals consultades per Mallorca al dia subratllen que la paràlisi en les negociacions ha esgotat la paciència d’un col·lectiu feminitzat i essencial per a la conciliació familiar. A diferència del que succeeix a l’educació primària o secundària, on els acords autonòmics han permès millores substancials, l’educació infantil de gestió privada i concertada se sent abandonada per l’administració. La mobilització busca pressionar tant les patronals del sector com l’Executiu autonòmic perquè assumeixin la finançament necessari que permeti implementar aquest nou marc normatiu.
En l’àmbit internacional, diaris com The Guardian o el francès Le Monde han analitzat recentment fenòmens similars a Europa, destacant com la crisi de l’habitatge i la inflació en territoris insulars o d’alta pressió turística —com ocorre a Palma o Eivissa— converteixen els convenis nacionals en eines obsoletes que fomenten la fugida de professionals cap a altres sectors. La manca de relleu generacional a les escoles infantils no és només un problema laboral, sinó un risc estructural per al sistema educatiu que comença a ser monitoritzat per observatoris socials europeus.
La fulla de ruta d’aquestes protestes inclouen concentracions davant les seus institucionals i no es descarta l’endureïment de les mesures si no hi ha una resposta immediata. La patronal, per la seva banda, al·lega que sense un increment en els mòduls de finançament per part de l’administració pública, és inviable assumir l’augment de costos salarials que suposaria un conveni propi. Mentre el pols es manté, les famílies observen amb incertesa la conciliació familiar en un inici de setmana marcat per les reivindicacions de qui cuida i forma els ciutadans més petits de les illes.
