El Salvador imposa la cadena perpètua a menors des dels dotze anys
El Salvador ha dinamitat el paradigma de la justícia juvenil. Amb l’entrada en vigor de la reforma penal impulsada per l’Executiu de Nayib Bukele, el país centre-americà es posiciona com el territori amb la legislació més punitiva del continent per a adolescents. La normativa, que s’activa aquest 26 d’abril, permet que nens de només 12 anys rebin condemnes de presó perpètua si incorren en delictes d’especial gravetat, equiparant el seu càstig al de la població adulta en casos de sang o vincles amb estructures criminals.
La transformació del sistema judicial salvadoreny assolix un nivell sense precedents a la regió. L’Assemblea Legislativa, sota el control de la majoria oficialista, ha modificat la Llei Penal Juvenil per eliminar qualsevol marge de discrecionalitat als magistrats. Si un adolescent és declarat culpable d’assassinat, violació o pertinença a les anomenades "maras", la condemna de reclusió permanent serà automàtica, sempre que el Codi Penal així ho prevegi per a aquests delictes.
Segons informes d’agències internacionals com Associated Press i informes de seguiment d’Human Rights Watch, aquest gir normatiu xoca frontalment amb el principi de resocialització que regeix els tractats internacionals de protecció a la infància. Fins ara, el màxim d’internament per a menors es situava en els 20 anys per delictes de terrorisme i 15 per a la resta de crims greus. Amb la nova arquitectura legal, l’únic matís diferenciador respecte als adults és la possibilitat d’una revisió de condemna després de complir un quart de segle entre reixes.
La reforma no només endureix els anys de presó, sinó que altera la naturalesa dels procediments. Els menors acusats d’integrar bandes s’enfrontaran a processos d’instrucció massius, amb terminis que poden allargar-se fins als tres anys abans de rebre sentència. Tot i que la llei estipula una segregació per franges d’edat, aquests joves compliran les seves penes en els mateixos recintes penitenciaris destinats als adults.
Des del gabinet de Bukele es defensa la mesura com un blindatge necessari per a la seguretat nacional, argumentant que les bandes han utilitzat històricament els nens com a soldats de primera línia per evadir la justícia severa. No obstant això, les Nacions Unides i la CIDH ja han manifestat la seva preocupació davant allò que consideren una vulneració dels drets fonamentals, advertint que la maduresa cognitiva d’un nen de 12 anys no permet equiparar la seva responsabilitat penal a la d’un individu format.