La resistència civil es manté ferma després de 15 dies de pols amb el president de Bolívia
El president de Bolívia, Rodrigo Paz, ha assegurat que esgotarà totes les vies d’enteniment amb els sectors socials mobilitzats que exigeixen la seva dimissió immediata, tot i haver advertit que la paciència de l’Executiu té un límit. La proclamació es produeix després d’una jornada de màxima tensió a l’altiplà, marcada per l’ús de dinamita, enfrontaments directes amb les forces de l’ordre i el fracàs parcial d’un desplegament militar i policial que pretenia desbloquejar de manera definitiva la carretera estratègica que connecta La Paz amb Oruro. La mobilització de camperols, sindicats i sectors afins a l’expresident Evo Morales ja fa més de dues setmanes i amenaça de col·lapsar l’abastiment de les principals ciutats.
L’operatiu institucional, denominat "Corredor humanitari amb banderes blanques", va sortir durant la matinada amb un contingent compost per 150 vehicles oficials, camions de càrrega i maquinària pesada, sota la custòdia de 2.000 efectius de la Policia i l’Exèrcit de Bolívia. L’objectiu prioritari de la comitiva, encapçalada pel ministre d’Obres Públiques, Mauricio Zamora, era desbrossar les vies per garantir el trànsit de camions cisterna amb combustible importat des del Pacífic, aliments de primera necessitat i productes sanitaris destinats a La Paz i El Alto.
La resistència civil a les carreteres civils de l’altiplà va desactivar l’eficàcia de la intervenció estatal. Els manifestants, formats per una coalició de miners, professors i comunitats indígenes, van utilitzar pedres, fones i explosius per fragmentar el convoi. Els aldarulls van provocar la destrucció de vidres en vehicles de seguretat i van obligar les forces policials a usar gasos lacrimògens de forma massiva. Tot i que les autoritats van aconseguir avançar en un primer terme, els vaguistes van aplicar una tàctica de repliegue i posterior concentració, reinstal·lant els bloquejos i barricades als pocs minuts de passar la caravana militar en punts crítics com la localitat de Copata.
La dimensió del conflicte ha adquirit tons internacionals després de la denúncia d’organitzacions civils bolivianes sobre el presumpte descobriment de material antidisturbis d’origen argentí. Els vaguistes van mostrar projectils de gas lacrimogen i munició metàl·lica que suposadament haurien arribat al país andí a bord d’avions Hércules C-130 pertanyents a les forces armades que dirigeix Javier Milei. Aquesta situació ha reavivat les friccions diplomàtiques regionals, recordant els episodis d’assistència material succeïts durant la crisi institucional de l’any 2019.
Malgrat que les mobilitzacions s’han estès a altres regions com Cochabamba, Santa Cruz, Potosí i Chuquisaca, l’Executiu central insisteix que el focus crític es limita a la ruta occidental del país. Rodrigo Paz, que tot just acumula sis mesos al capdavant de la capçalera de l’Estat en un escenari de forta recessió econòmica i escassetat d’hidrocarburs, va evitar confirmar la declaració imminent de l’estat d’excepció, encara que va aclarir que es prendran les decisions constitucionals necessàries si la paràlisi dels subministraments bàsics persisteix en el temps.
Les claus per entendre el col·lapse andí
📢 El bloqueig de carreteres: Els manifestants impedeixen el pas de mercaderies i combustibles a les principals rutes del país per forçar la dimissió del Govern.
📍 La població urbana afectada: Els habitants de les àrees metropolitanes de La Paz i El Alto pateixen ja una manca severa d’aliments, gasolina i material sanitari.
🛠️ L’escenari immediat: L’Executiu manté la via de la negociació oberta però desplega forces militars, mentre l’oposició sindical exigeix un canvi de rumb econòmic.
Mallorca al dia: l’actualitat a un clic de distància
