El llagostí marró colonitza el Mediterrani i amenaça el tron de la gamba de Sóller
L’expansió del Penaeus aztecus, un crustaci originari del Golf de Mèxic, ha deixat de ser una avistament aïllat per convertir-se en una plaga rendible. En només quatre anys, les captures al Llevant han passat d’exemplars testimonials a registres de 40 quilograms diaris per embarcació. Aquest invasor, que ja es reprodueix amb èxit al Delta de l’Ebre, avança cap a les costes de Mallorca, situant-se com a competidor directe al mercat enfront de l’emblemàtica gamba de Sóller.
La biodiversitat del mar balear s’enfronta a un nou inquilí que no ha demanat permís per entrar. El llagostí cafè, una espècie exòtica amb una capacitat de dispersió sorprenent, ha consolidat la seva presència al Mediterrani occidental. Segons dades de la confraria de pescadors de la Ràpita i estudis de l’ICATMAR, la detecció de femelles reproductores confirma que el cicle vital d’aquest animal ja és plenament mediterrani. No van arribar nedant: la hipòtesi científica principal, recolzada per fonts com The Guardian en els seus anàlisis sobre espècies invasores al sud d’Europa, apunta a l’aigua de lastre de grans vaixells transatlàntics que haurien alliberat larves en ports estratègics.
A diferència del temut cranc blau, que destrueix xarxes i devora ecosistemes, el llagostí cafè es presenta amb una cara més amable per la butxaca, però inquietant per a la tradició. Mentre la gambeta de Sóller manté el seu estatus de joia gastronòmica amb preus que reflecteixen la seva exclusivitat, aquest nou competidor arriba al mercat amb un cost aproximat de 18 €/kg. El seu aspecte és una barreja d’identitats: té el color pàlid i rossenc de la gambeta blanca —fet que ha provocat que es vengui de manera barrejada a les llotges fins ara— però manté la morfologia del llagostí.
Diferenciar el llagostí cafè de la gambeta de Sóller o de l’exemplar blanc autòcton requereix precisió visual. L’invasor americà presenta una coloració pàl·lida, homogènia i rossenca, mancada de les bandes transversals fosques típiques del crustaci local. Morfològicament, el seu rostre és la clau: posseeix de 8 a 9 dents superiors i 2 inferiors, enfront dels 12 superiors del nadiu. A més, el seu exoesquelet és notablement més tou al tacte. Mentre la gambeta balear destaca pel seu pigment intens i mida més gran, aquest exemplar de Penaeus aztecus es mimetitza a les llotges pel seu to pàl·lid, tot i que la seva fisonomia delata el seu origen atlàntic.
Patrícia Pardo, investigadora de la Universitat Catòlica de València, assenyala que els pescadors hi veuen una oportunitat per diversificar ingressos davant l’escassetat d’altres espècies com la cigala, afectada per l’escalfament global. Tanmateix, la comunitat científica adverteix: al sud d’Itàlia, el Penaeus aztecus ja ha començat a desplaçar espècies autòctones en la lluita per l’aliment i l’espai. La pregunta per al sector pesquer mallorquí és quant trigarà aquest crustaci a reclamar les praderies submarines de l’arxipèlag com el seu nou feu.
